El músic figuerenc Antoni Gadea Reduán mor als 71 anys (13-06-1950 / 15-11-2021)
Instrumentista de bateria i percussionista, va formar part de l'Orquestra Ritmos, el Grup Mauné i els seus Dinàmics, les orquestres Maravella, Caravana - Xavier Cugat, Gerunda, Metropol i Neus Mar.
Toni, avui et recordaré amb vivències que m'han anat passant pel cap aquests dies
Jo era joveneta quan et vaig conèixer, però tampoc ens portàvem tants anys de diferència. Jo en tenia 11 i tu 14, quan el meu pare et va venir a buscar per formar part del conjunt Mauné i els seus Dinàmics. Recordo que a casa va comentar que havien d'anar a veure un noiet que tocava al Casino amb la Ritmos. Van venir ell i en Joli, amb tant mala fortuna que just aquell dia quan la cortina de l'escenari es va alçar, es va endur amunt la teva bateria. Els hi vas agradar molt, tot i que els components del conjunt eren ja professionals i que van posar en dubte agafar un noiet de 14 anys, va ser una gran decisió. En Joli li va dir a en Mauné "On vas amb un nen. Vols dir que irem bé amb un nen?" i en Mauné que era molt tossut, va anar a trobar al teu pare per demanar-li permís.Quan vas començar a tocar, es a dir quan vàreu debutar amb el conjunt, tu encara no havies fet 15 anys, va ser el març de 1965. Amb la bateria que t'havia comprat el teu pare, una RAF (Rafeques) feta a Barcelona, que ja la tenies amb l'orquestra Ritmos.
Teníeu el primer bolo a Roses però us en va sortir un a Campdevànol. Em comptes d'escriure Mauné, al cartell van posar Manué i es va omplir el local de lolailos.
Els components del conjunt segons vas dir a en Jaume Nonell, en una entrevista que et va fer.. "em portaven com un nen . El meu pare els hi havia confiat i en Mauné feia com de pare. Molt bona persona, sempre estava mirant les coses, donant consells, .. Amb en Joli igual, era el més gran també i amb els altres dos, en Joan Puig i l'Eduard Pomés, una mica més gamberrots però una relació fantàstica amb tots".
Al primer any del conjunt, vàreu tocar a França i et van haver de falsificar el passaport. El meu avi era amic d'un policia i van fer constar que eres més gran.
Recordo com si fos ara quan marxàveu, tots amb la furgoneta, amb una "rubia", vosaltres i els instruments. Abans no es necessitava tant de material.
"Cobrava el mateix que els altres. Es treien despeses (benzina, manteniment de l'equip,... i a repartir. Ho donava tot a casa, .. Jo deia, marxem a tal hora i hem de dinar pel camí.. El pare em donava tant i en Mauné m'ho guardava".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.