A l'any 1965, en Florenci Mauné, tip de córrer món, va decidir
crear un conjunt de música moderna i fer desplaçaments més curts i al mateix
temps anar a dormir cada dia a casa. El conjunt es va anomenar Mauné y sus Dinamik's i amb el
temps passà a dir-se Mauné i els seus Dinàmics. Estava format per 5 excel·lents músics:
Florenci Mauné: Director, piano i claviolina elèctric
Joan Puig: Cantant, saxo, clarinet, tenora i guitarra elèctrica
Josep Joli: Guitarra baixa (elèctrica) i violí
Eduard Pomés: Saxo, clarinet i violí
Toni Gadea: bateria
Mauné i els seus Dinàmics. Any 1965. Tema de fons, L'Emigrant.
Arranjament fet per Florenci Mauné, destacant la introducció de la
Tenora a la música ballable, com a innovació de cobla-fusió.
Ben aviat es feren remarcar entre les orquestrines
"pop" més importants de Catalunya.
És de tenir en compte la gran vista comercial que tingué en
Mauné. Fou el pioner de portar dos teclats i d'incorporar la tenora a la música
ballable.
Cal destacar els dos discos de Tenora
66, amb peces com L'Emigrant o Per tu ploro, enregistrats per Edigsa. I dos discos de ballables amb peces com Hola Juventud,
Cadaqués.....enregistrats per Sandiego.
Als anys 1968-69 hi van haver canvis de formació, va plegar en Toni Gadea i en el seu lloc hi va entrar en Gil. Al mateix temps, en Mauné va incorporar en Josep Mª Surrell com a guitarra elèctrica, amb la intenció que el substituís al piano. Als 45 anys, es volia dedicar més a la família i al negoci familiar que tenia i portar només la direcció, arranjaments i contractació del conjunt, però una embòlia cerebral en plena actuació, el va deixar impossibilitat quan estava en la plenitud del seu art. Va perdre el llegir, l'escriure i el més important per ell, la música.
Als anys 1968-69 hi van haver canvis de formació, va plegar en Toni Gadea i en el seu lloc hi va entrar en Gil. Al mateix temps, en Mauné va incorporar en Josep Mª Surrell com a guitarra elèctrica, amb la intenció que el substituís al piano. Als 45 anys, es volia dedicar més a la família i al negoci familiar que tenia i portar només la direcció, arranjaments i contractació del conjunt, però una embòlia cerebral en plena actuació, el va deixar impossibilitat quan estava en la plenitud del seu art. Va perdre el llegir, l'escriure i el més important per ell, la música.
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.