PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


divendres, 24 de març del 2023

Premis Capital de la Sardana 2023

Amb molta il·lusió he rebut la notícia que la Comissió Capital de la Sardana m'ha concedit un premi a la Dedicació, dins els Premis Capital de la Sardana 2023


Es fan públics els Premis Capital de la Sardana 2023

Ds. 18-Mar-2023

Aquest dissabte 18 de març, en el marc de la proclamació de Sant Cugat del Vallès com a Capital de la Sardana 2023 s'han anunciat els noms dels guardonats amb els Premis Capital de la Sardana, la més alta distinció que s'atorga al nostre sector.


Els premiats d'enguany són:


En aquest esdeveniment també s’han donat a conèixer els Premis Capital de la Sardana 2023, que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. Són els guardons amb més prestigi i reconeixement del món de la sardana.


La Comissió Capital de la Sardana després d’analitzar i de valorar els mèrits i les activitats de tots els proposats, ha decidit atorgar aquest 2023 en les seves dues modalitats Medalles i Premis Capital de la Sardana a les següents persones i entitats:


Medalla al Mèrit Sardanista a Jaume Nonell i Juncosa. En la sardana de competició va ser dansaire de colla, entrenador i cofundador de dues colles infantils.

Va ser el fundador i primer president de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines i també president de l'Associació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí.

És autor o coautor d’una desena de llibres i altres publicacions.

A més, cal assenyalar la seva tasca en altres aspectes com ara en el 1r i 2n Congrés de Cultura Tradicional i Popular, en conferències i debats, com a assessor i coordinador d’algun programa de televisió i com a guionista i presentador de concerts entre altres activitats.


Medalla al Mèrit Musical a Martí Camós i Segura, intèrpret de tenora, saxo, clarinet i piano va començar la carrera d'instrumentista amb els conjunts Punto Rojo i Blue Star, les cobles La Principal de Palafrugell, La Principal de Llagostera i Miramar. Va formar part de l'associació Joventuts musicals de Palamós, entitat de la qual va ser president, va dirigir la Coral del Progrés i va deixar empremta en moltes generacions de músics com a docent, impartint classes de solfeig, piano i clarinet. A final de la dècada dels 80 va entrar com a intèrpret de tenora a la cobla orquestra Montgrins i va substituir Martirià Font en la direcció. Ha estat 33 anys en aquesta formació fins que es va jubilar.


Medalla al Mèrit de la Dansa a Tomàs Manyosa i Ribatallada, per la seva trajectòria en favor de la dansa i la música tradicional, respectant-ne sempre el rigor i defensant-ne el concepte. Ha treballat de manera constant, perquè la dansa tradicional s’acompanyés de la música en directe de la cobla.

Ballarí professional, pianista, compositor i dansaire d’esbart des de la infància, membre de junta de l’Esbart Sabadell Dansaire i director coreogràfic, artístic i musical en diferents etapes, ha creat diversos entremesos i balls que s’han integrat a la cultura popular de Sabadell i de diverses poblacions vallesanes. Ha participat com a mestre i coordinador de sessions pedagògiques i tallers, tant de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires com de l’Obra del Ballet Popular.


Premi a la dedicació

a M. Antònia Fernàndez i López per la seva activitat sardanista com a monitora de l’ACFB, com a dansaire i membre de junta de l’Agrupació Sardanista Roure i també de Colles Sardanistes de Barcelona en què ha fet tasques de delegada dels concursos de la territorial de Barcelona Ciutat. Ha col·laborat en molts dels actes de la Confederació Sardanista de Catalunya i ha introduït durant cinc anys els programes dels concerts, aplecs i ballades a la base de dades del Portal Sardanista


a Montserrat Mauné i Roca, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres. És filla i neta de compositors de sardanes, Florenci i Carles Mauné, de qui ha posat al dia l’arxiu de les seves obres. El 2017 va ser la responsable de tirar endavant els actes del bicentenari de Pep Ventura i la Capital de la Sardana. Ha posat en marxa, la catalogació i digitalització de l'arxiu del Foment de la Sardana. Ha recuperat sardanes i dades d’autors figuerencs i altres empordanesos. Cal destacar que durant la pandèmia va aconseguir un increment del cinquanta per cent del nombre d’associats de l’entitat.



Premi a la continuïtat

a l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits pels seus 75 anys,

a l’Agrupació Sardanista Roure pels seus 75 anys,

al Grup Sardanista Riallera pels seus 75 anys,

al concurs de Terrassa pels 75 anys del de colles i 50 del de revesses,

a l’Agrupació Sardanista Igualada pels seus 50 anys,

al Foment Sardanista Vendrellenc pels seus 50 anys,

al Grup Sardanista Montserrat pels seus 50 anys,

a l’aplec de Flaçà pels seus 50 anys,

a l’aplec de Llançà pels seus 50 anys,

a l’aplec de Peralada pels seus 50 anys,

a l’aplec de Premià de Mar pels seus 50 anys,

a l’aplec de Terrassa pels seus 50 anys i

al concurs d’Òdena pels seus 50 anys.


Premi a la promoció musical

a AIE, pel seu suport a la música de cobla amb beques per a instruments de cobla al Conservatori de Girona i subvencions a l’edició de la Fonoteca de la Ciutat de Girona, a Sabadell Més Música i al cicle de concerts de l’ACFB entre d’altres.


Premi a la promoció i difusió

al Foment de Girona, per incloure l’ensenyament de la sardana en la proposta cultural que ofereixen al Barri Vell de Girona per fomentar la cultura dels Països Catalans.


Premi a iniciatives renovadores

a The Tyets per combinar el reggaeton amb la sardana en seu tema Coti x coti que té un èxit extraordinari dins i fora del sardanisme.

a Jordi Arbiol i Tormo,per la posada en marxa, gestió i desenvolupament del campionat. revesses per internet Sardanigma.


Premi a Mitjans de comunicació

al diari Segre pels vint-i-cinc anys de la publicació de la pàgina setmanal d’informació sardanista “Sardanejant” amb informació del món de la nostra dansa de les comarques lleidatanes però, sense oblidar altres informacions d’àmbit nacional.

Al programa Renaixença de Ràdio Castellar pels 2000 programes,

al programa Tot Sardana de Ràdio Estel pels 1500 programes.


Premi a la recuperació històrica 

a l’ACSTELL pel projecte Sardanistes de Ponent per recuperar i preservar la memòria de sardanistes veterans del món de les colles.



El lliurament d’aquests premis tindrà lloc el dia 16 de desembre al Teatre-Auditori Sant Cugat


Pep Ventura. Del mite a la realitat

El divendres 17 de març de 2023, el Foment de la Sardana Pep Ventura, l'editorial Gavarres i l'Ajuntament de Figueres han presentat a Figueres el llibre PEP VENTURA. DEL MITE A LA REALITAT, de Jaume Nonell.




L’esdeveniment va tenir lloc a l' Auditori Caputxins de Figueres amb la participació d'Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres; Jaume Nonell, autor del llibre; Montserrat Mauné, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres i Anna Costal, musicòloga i autora del pròleg del llibre. Tot l’acte ha estat conduit pel director de l'editorial Gavarres, el Sr. Àngel Madrià i ha resultat molt distès. Més que una presentació ha estat un diàleg entre els abans esmentats, també intervencions de Jordi Molina i M. Antònia Pujol.


 




Durant l’acte hi ha hagut l’actuació d'un quartet de tenores integrat per Jordi Molina, M. Antònia Pujol, Anna Costal i Oriol Martínez, que han interpretat quatre sardanes i una polca de Pep Ventura arranjades pel propi Molina. Les peces han estat Cants del dia, Per tu ploro , La sardana del vailet, Una mirada i la Polca de campanillas.






Segons paraules de Jaume Nonell:

"Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines -el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura- buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que "tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l'home i del músic" i que el seu primer llibre Vida d'en Pep de la tenora seria "una vida novel·lada". Malauradament la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s'han escrit d'aquest tenora i compositor".

Pep Ventura. Del mite a la realitat és el fruit d'un profund treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d'informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d'omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, s'han pogut aplegar prou dades -algunes d'inèdites- sobre Pep Ventura que rebutgen, confirmen o complementen les aparegudes fins ara perquè el llibre pugui veure acomplert l'objectiu d'acostar-se a la seva figura de d'una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l'home que al mite.


El pròleg del llibre es de la musicòloga Anna Costal, autora del llibre Això no es una biografia de Pep Ventura. L'Anna va fer la seva tesi doctoral Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya, entre la restauració dels Jocs Florals i la primera República. 


Segons Montserrat Mauné:

Poc a poc, en Pep va tenint el lloc que li correspon. Ja a l’any 2000 es va fer el trasllat de les seves restes al Panteó de figuerencs il·lustres i ara surt a la llum la seva biografia i les anècdotes que va protagonitzar, moltes d'elles inèdites. Aquest llibre per a mi es molt important i en he sigut una mica culpable de què es fes.

Us ho explico. A l’any 2017 a Figueres vam commemorar el bicentenari del naixement de Pep Ventura i vam començar a picar pedra en algun arxiu per treure dades i dates. En Jaume Nonell va fer un parell d’escrits per a la revista SOM, un d’ells sobre la mort d’en Pep. En viure a Sabadell li era una mica dificultós venir tant sovint a Figueres als arxius i li vaig buscar el què em demanava. Va ser així que em vaig familiaritzar en aquests temes i vaig començar a remenar els arxius, buscant padrons, cèdules personals, fitxes, protocols notarials, factures de músics.....

En Jaume, per la seva banda, va buscar també en arxius diocesans, militars, històrics, biblioteques... També ens vam posar en contacte amb l'Ajuntament d'Alcalà la Real, lloc on va néixer en Pep en estar-hi destinat el seu pare Benet Ventura, militar.

Va ser el 2018, passat el bicentenari i la Capitalitat de la Sardana, que amb tot el material que havíem aconseguit, en Jaume Nonell va posar fil a l'agulla i va començar a escriure aquesta digna biografia sobre una personalitat tan eminent. 

Ha estat un llibre cuit a foc lent però amb una gran precisió i ple d’història, però també d’anècdotes i embolics de finques i olivars, de canvis de domicili, dels quatre matrimonis del pare d’en Pep, de factures de farmàcia no pagades, del recorregut de la tenora d’en Pep, del seu testament, de la vida del seu fill, en Benet, nascut 21 anys després del casament dels pares.... Només cal llegir-lo per endinsar-se dos segles abans.


Gràcies Jaume per a fer-ho possible!!






Fotos: Olga Grassot - Martí Augé - Jordi Blanco - Mont Prats