125è aniversari del naixement de Carles Mauné i Alay
L’u de maig de 2024 vam commemorar el 125è aniversari del naixement de Carles Mauné i Alay. Per commemorar-ho, la cobla Mediterrània ha enregistrat un CD amb les 19 sardanes que Mauné va composar. Moltes d'elles no s'havien escoltat mai, d’altres les va escriure i interpretar segurament amb alguna de les cobles a on va ser instrumentista.
Aquest és un CD de testimoniatge, però no està a la venda. Inicialment la gravació es va fer per a la família. Però us volem fer partícips d'aquest record.
Són sardanes composades entre el 1918 i el 1985, mesos abans de la seva mort.
A continuació, els títols amb els anys en què van ser composades.
.jpg)
Biografia de Carles Mauné i Alay
Carles Mauné i Alay (Vilamacolum, 1 de maig de 1899 - Figueres, 3 de setembre de 1985) fou un compositor de sardanes català i músic instrumentista de tible, tenora i clarinet.
Va estudiar solfeig i clarinet amb Josep Riera i Bolasell, tenora amb Fèlix Sans i Camps i piano amb Josep Passolas i Coderch. Més endavant completaria els seus estudis de tenora amb el mestre Josep Baró i Güell, que al mateix temps l'ensinistrà en les disciplines de composició, harmonia i instrumentació.
Va actuar a les següents cobles-orquestra: Roviras (Bordils, 1917), Els Gironins (Girona, 1918), Figueras (Girona, 1919), La Principal de l'Escala (1920) i Antiga Pep (Figueres, 1921); en aquesta darrera hi va restar fins a la dissolució l'any 1952, amb el parèntesi de la seva estada a l'Àfrica en compliment dels deures militars. L'any 1952 va fundar a Portbou l'Orquestrina Melòdic, i l'any 1953, va fundar a Figueres la Cobla-orquestrina Panamà, on tocava el clarinet, el saxo i a les sardanes el tible o la tenora, segons convingués, tenint d'acompanyant a Eusebi Saló. Aquesta formació fou titular de la Societat Coral Erato de Figueres fins a l'any 1965, quan Carles Mauné es va jubilar.
De manera anecdòtica cal dir que firmava les seves sardanes amb el segon cognom: Alay. La nissaga de músics sardanistes no es va aturar i en Carles Mauné i Alay deixa la batuta en mans del seu fill Florenci Mauné i Marimont.