Dissabte 17 de desembre tindrà lloc a Figueres un concert per celebrar els 50 anys del mític conjunt figuerenc MAUNÉ I ELS SEUS DINÀMICS. A les 19:30 h.a la Sala La Cate de Figueres.
Florenci
Mauné i Marimont (Figueres, 1925-1995) va
revolucionar el món sardanista, a mitjans dels anys seixanta, tocant
adaptacions rockeres de peces d'Enric Morera i Pep Ventura. Mentre els Beatles
incorporaven el sitar a melodies psicodèliques, Mauné i els seus dinàmics van fer el mateix amb la tenora.
L'experiment seria anterior a l'aparició de la Companyia Elèctrica Dharma.
El
pas dels anys ha permès redescobrir i valorar l'obra d'aquest conjunt
empordanès de música moderna. El director teatral Xavier Albertí va incloure la seva versió de L'emigrant dins l'espectacle Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer), de Narcís Comadira, estrenat al Teatre Lliure l'any 2009.
Mauné i els seus Dinàmics - La història
Mauné va crear el
conjunt el 1965 –que primer es deia Mauné
y sus Dinamik's–. Ell hi tocava el piano i la claviolina elèctrica
acompanyat de Joan Puig i Fornis (cantant, saxo, clarinet, tenora i guitarra
elèctrica), Josep Joli i Blanch (Baix i violí), Eduard Pomés (Saxo, clarinet i
violí) i Antoni Gadea i Reduan (bateria).
Per donar a conèixer el grup,
Mauné va encarregar pòsters i cartells publicitaris al dissenyador Eduard
Bartolí i al fotògraf Josep Sala. Algun d'aquests treballs serviria per
il·lustrar un dels dos singles
publicats amb la discogràfica Sandiego, de Girona. En aquests discos, els
Dinàmics hi interpretaven temes ballables, en castellà, a ritme de bolero, txà-txà-txà o twist. Les gravacions
incloïen dues peces originals de Mauné: Página
en blanco i Cadaqués.
Els Dinàmics també van gravar dos
singles amb Edigsa (1966-1967). En
els discos, sota la denominació Tenora 66,
la banda arrencava les sardanes de les places majors i les traslladava a les
sales de ball, convertides en descàrregues de ritme vitamínic, seguint el model
dels hits instrumentals de Booker T & the M.G.s, The Surfaris o The
Ventures.
Els sectors més tradicionals del
sardanisme van arronsar el nas davant d'aquests experiments. Tot això
d'hibridar tenores amb un baix, una guitarra, una bateria i uns teclats els
semblava un sacrilegi.
Mauné i els seus dinàmics van continuar fent bolos sense problemes, fins a la nit del 22 al 23 d'agost de 1970 . Aquella nit, a la sala "Lords", de Roses, mentre tocaven els primers compassos de Rock around the clock, en Florenci Mauné es va sentir malament. La mà dreta li va quedar aturada damunt del teclat mentre patia una embòlia cerebral als 45 anys. L'atac li faria perdre la parla, l'escriptura i les nocions musicals. Amb una gran força de voluntat, Mauné aconseguiria al cap dels anys recuperar part d'aquestes facultats.
Aquest 2016, es
compleixen 50 anys de Tenora 66 i es per aquest motiu que els components que
queden del grup, promoguts per la Montserrat Mauné, filla de l’ànima del grup,
han volgut fer un replay i refrescar la memòria d’aquell temps.
Sebastià Roig