PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


divendres, 4 de desembre del 2020

Juli Garreta - Sardana La Rondalla, estrenada a figueres el 1902

 Juli Garreta  -  Sardana La Rondalla, estrenada a figueres el 1902


El Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres posseeix un arxiu amb més de 4.000 sardanes. 
En aquests moments, s’està realitzant una indexació d’aquest material i al mateix temps es
fa la recerca de l’any d’estrena de cada sardana.
Ens va sobtar que una sardana del compositor Juli Garreta s’hagués estrenat a Figueres l’any 1902.
Fent recerca en la premsa del moment, vam trobar que la sardana La Rondalla havia estat presentada en un concurs de sardanes corresponent a les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres. 
Hi van concórrer 27 sardanes; Juli Garreta n’hi va presentar tres: La rondalla, La pecadora i La filla del marxant, que va guanyar el 3r premi.

En aquest treball, es poden veure els expedients de comptes de l'Ajuntament de Figueres relatius a aquest concurs, així com la cobla que va guanyar la seva interpretació. A més del jurat qualificador, així com la vida musical de la família Codina de Figueres.

Podeu veure tot el treball en el següent enllaç




dilluns, 21 de setembre del 2020

L'Eduard Pomés ens ha deixat

 L'Eduard Pomés i González ens ha deixat a l'edat de 79 anys.

 6.11.1940 / 20.09.2020


A l'Eduard el conec des de l'any 1965, quan va entrar a formar part del conjunt Mauné i els seus Dinàmics. Jo era jove en aquell moment, però el recordo sempre amb una rialla a la cara, amb veu potent...venia amb en Joan Puig, també component del conjunt, a assajar al garatge de casa. Des de llavors hi va haver més que una relació de treball, hi havia una gran amistat entre els 5 components del conjunt: Florenci Mauné, Josep Joli, Joan Puig, Eduard Pomés i Toni Gadea. Era tanta l'amistat que per Setmana Santa quan no era permès fer ball, anaven els quatre matrimonis, en Gadea era molt jovenet, a fer algun viatge.



En el conjunt, l'Eduard tocava el saxo, el clarinet i el violí. 


El 16 d'octubre de 2015, vaig estar al seu hotel de Cadaqués, lloc on s'hi va estar al peu del canó ajudant amb el que fos necessari, fins al mes passat quan el van haver d'ingressar a l'Hospital Trueta. El motiu de la meva visita va ser fer-li una entrevista per un treball que porto entre mans sobre el meu pare.

Això es el que em va explicar l'Eduard:

Vaig néixer el 6 de novembre de 1940. Vaig començar a estudiar música a Cadaqués amb en Rafel igual que en Joan Puig. 

Vaig començar a tocar amb la Panamà (amb en Carles Mauné) fent bolos amb en Corsellas que em feia classes de violí. Després amb la Ritmos, Mediterrània, Principal de Palafrugell durant 3 anys. Vaig plegar per casar-me als 22 anys i volia deixar la música i quedar-me a l'hotel fins que va venir en Florenci Mauné a buscar-me per tocar al conjunt Mauné i els seus Dinàmics.

Assajàvem primer al garatge d'en Mauné i després al Casino Menestral. Vam debutar a Roses i des de Cadaqués veníem amb en Joan Puig i recollíem en Joli a Roses.

Vàrem tocar entre molts llocs al Picasso de Roses, Lords, Raqueta de Tamariu, els Ametllers, l'Arboleda de Palamós, Sant Boi, Cornellà, Barcelona carrer Floridablanca al Price que feien boxa. I vàrem alternar amb els Relámpagos, Mustang, Sirex, Lone Star.

Vam anar varies vegades a Radioscope. La primera vegada ens vam trobar per actuar: En Serrat, Guillem d'Efac, Gloria, Pi de la Serra. I també als estudis Miramar.

Van ser dels millors anys de músic, ja que érem com una família, estàvem molt units.

Una anècdota es que quan tocàvem a França passava dins la caixa de les americanes ja  que el meu pare era cubà i jo no havia fet la mili ni aquí ni allà.




L'any 2016 vàrem organitzar un concert per celebrar els 50 anys del conjunt Mauné i els seus Dinàmics. Dels 5 components que formaven el conjunt, tres d'ells van tocar en el concert, en Josep Joli, en Joan Puig i en Toni Gadea. L'Eduard es va voler sumar a la celebració pujant a l'escenari al final del concert per abraçar als seus companys. Podeu veure l'enllaç del concert clicant aquí



Et trobarem molt a faltar Eduard!! Una abraçada a en Joli...segur que us trobareu!!



Fotos: Joan Prats - Jaume Nonell

 



 















dimarts, 18 de febrer del 2020

Sardana Bell-lloc







El dia 16 de febrer de 2020 la cobla Reus Jove va interpretar al Bravium Teatre de Reus un Concert d'aniversaris. 

Dins aquest concert, es va interpretar la sardana BELL-LLOC de Florenci Mauné en l'aniversari dels 25 anys de la seva mort i 95 del seu naixement.

Aquesta sardana la va escriure a l'any 1949 i des de llavors no s'havia tornat a interpretar. Està dedicada a l'explotació agrícola Bell-lloc S.A, entre Cantallops i Capmany, on s'hi feien unes festes amb participació de la cobla l'Antiga Pep on en aquells moments hi tocava en Florenci junt amb el seu pare Carles Mauné Alay i la coral de Campmany, dirigida per mossèn Francesc Berga.


Escrit per l'Eduard Sendra

BELL-LLOC (Sardana, 1949) - FLORENCI MAUNÉ I MARIMONT

El mestre Florenci Mauné va néixer el 1925 i va començar la seva trajectòria com a compositor a meitat dels anys quaranta, quan va presentar les primeres sardanes, segurament amb l’ajuda del seu pare i els seus mestres de d'harmonia.

L’any 45 va escriure una sardana titulada EL CLAREJAR... 
Sigui com sigui, el jove músic no en va quedar satisfet.
MAUNÉ en aquell moment és quan s’estava formant en l’harmonia, composició, i anava creant el seu segell personal pel que fa a l’estil de les seves sardanes.  
Així que l’hivern de L’any 1949, signava una nova composició que batejava com a Bell-lloc (dedicada a un indret de l’empordà) on anaven a actuar cada any amb la seva cobla (l'Antiga Pep de Figueres). 

Només va aprofitar el solo del tible dels primers compassos de curts en una altre tonalitat, i el cant central de llargs, encomanat a la tenora del que no va canviar res de res a la tenora, però tota la instrumentació, l’acompanyament, l’harmonia, tota la resta; la va refer de dalt a baix, amb un canvi molt destacat, millorant tot el treball harmònic, i fent una sardana molt més densa i completa, a l’estil d’altres grans èxits com el bullici de santa creu o el 10 de gener.

Estrenada l’any 1949 i recuperada d’entre les partitures del mestre, tot recordant aquest gran músic figuerenc, ara que fa 25 anys que ens va deixar. Recuperem una sardana plena de força, amb tot un reguitzell de recursos rítmics i harmònics que fan que sigui una sardana d’exigència elevada per a tots els músics de la cobla.  Mauné anava forjant el seu caràcter com a compositor, comptava amb 23 anys i ja era director de la Cobla-Orquestra Antiga Pep de Figueres, de la que en fou el director musical des de l'any 1944.
Expliquen les cròniques que com a director d’orquestra, sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats. 
Anem a escoltar aquesta sardana on, si pareu atenció, podreu veure com hi ha alguns passatges de la música, que ens recorden la forta tramuntana empordanesa. 



Des d'aquí vull agrair l'interès de l'Eduard Sendra en recuperar aquesta i moltes altres sardanes que estan en l'oblit.