PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


dimarts, 24 de desembre del 2013

Biografia de FLORENCI MAUNÉ i MARIMONT



FLORENCI  MAUNÉ  I  MARIMONT

Neix a Figueres el 18 de juliol de 1925, fill de Carles Mauné i Alay (músic i compositor) i de Teresa Marimont. Casat amb Isabel Roca i té una filla, Montserrat.
Als 8 anys inicià les seves primeres passes musicals  a l’escola del Casino Menestral de Figueres .
Un cop per setmana i amb la seva bicicleta anava a Castelló d’Empúries, a rebre les primeres lliçons d’harmonia, contrapunt i fuga, elements indispensables per a tot bon compositor.
La seva primera sardana l’escriu l’any 1944, tenia 19 anys i li posa per títol Nostra Dansa, nom de la Colla Sardanista de la qual ell formava part com a ballador.
Quan tenia 16 anys formà l’ Orquestra Moyambos juntament amb uns quants estudiants, amics d’institut i també músics.
Ben aviat, als 18 anys, el seu pare l’incorporà a la Cobla-orquestra Antiga Pep, on hi restà nou anys. De l'any 1944 a 1952, en va ser el director.
Tenia 24 anys, quan Pere Teixidor i Elias el va fer director d’orquestra de la seva Agrupació Lírica Tàlia, en la qual va dirigir les sarsueles Los claveles, La Dolorosa, La del Manojo de Rosas, etc., anant a diverses ciutats i això li va donar una certa importància entre les orquestres de l’Empordà.
D’aquí que entrés a l’any 1952 com a director a la Cobla-orquestra Caravana , de Torroella de Montgrí, on acabà de manifestar les seves dots de gran pianista i notable instrumentista de trombó, fiscorn i acordió.
Fou al mateix temps un arranjador sensible i un compositor de sardanes pulcre i inspirat. Però per damunt de tot s’afirmà com un director d’orquestra de tremp, autoritari i enèrgic, assolint matisos gairebé increïbles.
A l’any 1956, va ser cofundador de la Cobla-orquestra Costa Brava , de Palafrugell. Sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats.
En el curs de la seva etapa de director artístic de la Costa Brava, fou promotor d’unes gravacions per a la casa Columbia.
Fou un innovador, músic excel·lent, millor persona i un treballador infatigable, essent el màxim artífex de la sòlida personalitat musical que de bon antuvi tingué aquella Cobla-orquestra, arribant a una alçària tan manifesta que li permeté actuar al Palau de la Música Catalana de Barcelona, on hi tingué un èxit esclatant.
Una faceta que no va abandonar en cap moment de la seva vida, va ser la de compositor de sardanes.
L’any 1965 va crear el conjunt de música moderna, Mauné i els seus Dinàmics, compost per 5 excel·lents músics. Ben aviat es feren remarcar entre les orquestrines “pop” més importants de Catalunya.
És remarcable la gran vista comercial que tingué en Mauné. Fou el pioner en portar dos teclats i d’incorporar la tenora a la música ballable, creant arranjaments de cobla-fusió.
Cal destacar els dos discos de Tenora 66, amb peces com L’Emigrant o Per tu ploro, enregistrats per Edigsa. I dos discos de ballables amb peces com Hola Juventud, Cadaqués ..., enregistrats per Sandiego.
Malauradament als 45 anys, una embòlia cerebral en plena actuació, el va deixar impossibilitat quan estava en la plenitud del seu art. Va perdre el llegir, l’escriure i el més important per ell, la música.
Malgrat això, però, tornà a estudiar harmonia (per correspondència i amb molta força de voluntat) i va compondre quatre sardanes bastant senzilles, les darreres: El retorn, Amb el cor valent, David, i Maria del Mont, dedicades aquestes dos últimes als seus néts.
Florenci Mauné va morir a Figueres el 13 de juliol de 1995 a l’edat de 69 anys.

Trobaràs més informació en aquesta entrada de la Vikipèdia: