Dins aquest concert, es va interpretar la sardana BELL-LLOC de Florenci Mauné en l'aniversari dels 25 anys de la seva mort i 95 del seu naixement.
Aquesta sardana la va escriure a l'any 1949 i des de llavors no s'havia tornat a interpretar. Està dedicada a l'explotació agrícola Bell-lloc S.A, entre Cantallops i Capmany, on s'hi feien unes festes amb participació de la cobla l'Antiga Pep on en aquells moments hi tocava en Florenci junt amb el seu pare Carles Mauné Alay i la coral de Campmany, dirigida per mossèn Francesc Berga.
Escrit per l'Eduard Sendra
BELL-LLOC (Sardana, 1949) - FLORENCI MAUNÉ I MARIMONT
El mestre Florenci Mauné va néixer el 1925 i va començar la seva trajectòria com a compositor a meitat dels anys quaranta, quan va presentar les primeres sardanes, segurament amb l’ajuda del seu pare i els seus mestres de d'harmonia.
L’any 45 va escriure una sardana titulada EL CLAREJAR...
Sigui com sigui, el jove músic no en va quedar satisfet.
MAUNÉ en aquell moment és quan s’estava formant en l’harmonia, composició, i anava creant el seu segell personal pel que fa a l’estil de les seves sardanes.
Així que l’hivern de L’any 1949, signava una nova composició que batejava com a Bell-lloc (dedicada a un indret de l’empordà) on anaven a actuar cada any amb la seva cobla (l'Antiga Pep de Figueres).
Només va aprofitar el solo del tible dels primers compassos de curts en una altre tonalitat, i el cant central de llargs, encomanat a la tenora del que no va canviar res de res a la tenora, però tota la instrumentació, l’acompanyament, l’harmonia, tota la resta; la va refer de dalt a baix, amb un canvi molt destacat, millorant tot el treball harmònic, i fent una sardana molt més densa i completa, a l’estil d’altres grans èxits com el bullici de santa creu o el 10 de gener.
Estrenada l’any 1949 i recuperada d’entre les partitures del mestre, tot recordant aquest gran músic figuerenc, ara que fa 25 anys que ens va deixar. Recuperem una sardana plena de força, amb tot un reguitzell de recursos rítmics i harmònics que fan que sigui una sardana d’exigència elevada per a tots els músics de la cobla. Mauné anava forjant el seu caràcter com a compositor, comptava amb 23 anys i ja era director de la Cobla-Orquestra Antiga Pep de Figueres, de la que en fou el director musical des de l'any 1944.
Expliquen les cròniques que com a director d’orquestra, sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats.
Anem a escoltar aquesta sardana on, si pareu atenció, podreu veure com hi ha alguns passatges de la música, que ens recorden la forta tramuntana empordanesa.
Des d'aquí vull agrair l'interès de l'Eduard Sendra en recuperar aquesta i moltes altres sardanes que estan en l'oblit.