El dia 15 d'agost vaig rebre un mail de l'amic Josep Loredo que em deia.....Un cartell que segurament et sorprendrà !
Amics de Florenci Mauné
PRESENTACIÓ
En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.
Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.
D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.
Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.
Montserrat Mauné
diumenge, 18 d’agost del 2024
1949 - Cobla-orquestra Antiga Pep
divendres, 26 d’abril del 2024
Carles Mauné Alay, músic, compositor, espardenyer i avi - 125è aniversari del seu naixement
Carles Mauné Alay, músic, compositor, espardenyer i avi
Carles Mauné i Alay va néixer a Vilamacolum l’1 de maig de 1899 (enguany es commemoren els 125 anys del seu naixement) i va morir a Figueres el 3 de setembre de 1985. Va ser un compositor de sardanes i músic instrumentista de tible, tenora i clarinet.
Era el petit de nou germans, tots nascuts al mateix poble i l’únic músic de la família. En aquells temps, molt sovint si es donava aquesta circumstància, era perquè el mestre o el capellà del poble els animaven a estudiar música si hi veien una mica de possibilitat de reexir. És el que sempre he pensat que va passar amb el meu “avi Carlus” com sempre l’havia anomenat.
En Carles Mauné, músic i compositor
L’avi anava amb bicicleta a Castelló d’Empúries a rebre les primeres lliçons de solfeig i clarinet amb el músic i compositor Josep Riera i Bolassell, instrumentista de violí, clarinet i tenora i sabater com a segon ofici, fet usual en aquella època en que molts músics complementaven la feina amb l’ofici de sabater o espardenyer com va ser en el cas de Carles Mauné.
Els estudis de tenora els va fer a Figueres amb el mestre Fèlix Sans i Camps, pare del compositor Enric Sans i Salellas. Més endavant, els va complementar amb el mestre Josep Baró i Güell que, al mateix temps, l’ensinistrà en les disciplines de composició, harmonia i instrumentació.
L’any 1917, Carles Mauné va ingressar a la cobla “Roviras”, com anomenaven LA PRINCIPAL DE BORDILS, que es va fundar l’any 1916. A la fotografia el veiem com a instrumentista de primera tenora. L’any 1918 , tocà a la cobla-orquestra ELS GIRONINS, de Girona com a intèrpret de clarinet i representant. Es una mica significatiu que en Mauné, amb només 18 anys, ja en fos el representant. L’any 1919 tocà amb la FIGUERAS de Girona, que portava el nom del seu fundador, Rafel Figueras i Gelada. L’any 1920 el trobem amb LA PRINCIPAL DE L’ESCALA, interpretant la tenora.
L’any 1921, va entrar a formar part de la cobla-orquestra ANTIGA PEP, fundada a finals de segle XIX a Figueres com a continuació de la cobla que havia creat Benet Ventura i Llandrich seguint les petjades del seu pare Josep M. Ventura i Casas conegut per Pep Ventura. En aquesta cobla hi va romandre fins l’any 1952 en què el director, el seu fill Florenci Mauné i Marimont, va ser cridat per a dirigir la cobla-orquestra Caravana i l’Antiga Pep es va dissoldre.
Carles Mauné 2n davant a la dreta
Aquell mateix any, 1952, va formar la Orquestra-Jazz MELÒDIC a Portbou juntament amb sis músics més, entre ells, en Josep Joli i Blanch i el seu nebot Carles Mauné i Mauné, de Vilamacolum. Aquest conjunt jo l’ignorava completament, va ser en Josep Joli qui m’ho va explicar i em va regalar un cançoner amb la fotografia dels integrants i amb una especificació: «cantor, José Joli». Ell mateix em va explicar que anaven a Portbou a tocar en tren i havien d’esperar a l’estació fins a les 6 del matí per agafar el de tornada cap a Figueres.
L’any 1953, va fundar l’orquestra PANAMÁ, fins que el 1965 es va jubilar. Entre els seus integrants hi havia quatre músics de la dissolta Antiga Pep. Cal destacar també la pianista Camil·la Lloret, una dona important en la història de la música de Figueres. Aquesta orquestra també feia la funció de cobla quan era necessari, incorporant algun músic més, com l’Eusebi Saló, contrabaix, pare de l’Emili Saló que ja tocava a l’orquestra. La Panamà era filial de la Societat Coral Erato i tocava quasi cada diumenge en els seu local. A l’hivern ho feia al carrer Pep Ventura i a l’estiu a la plaça triangular, en el “solar” com s’anomenava, ja que era un espai descobert. Més tard es va cobrir, passant a ser la sala de ball Don Quijote.
En Carles Mauné va ser compositor de vàries sardanes. La primera d’elles, La pageseta escrita al 1918 amb 18 anys. I la última escrita als 85 anys, La meva costella que no va poder escoltar ja que, el dia que l’havien d’estrenar a Figueres, un dels músics, no diré qui, no la va voler tocar i al cap de poc l’avi es va morir.
Altres títols:
LA PAGESETA – RITETA – TRESONA – L’HEREUET – FIGUERENCA AIMADA – COR ALEGRE – FLOR D’AMETLLER – POMA CARMUSINA – REBROLLS DE FIGUERES – COLLA RENAIXEMENT – LES NOCES D’OR – LA NOSTRA PUBILLA – SARDANES A FIGUERES – JA T’HO DIRÉ – VILAMACOLUM – ÉS UNA JOIA – TERESA – LA CASA PAIRAL –
De manera anecdòtica cal dir que firmava les seves sardanes amb el segon cognom: Alay. A l’aplec de Figueres de 1974, el Foment de la Sardana Pep Ventura, va retre un homenatge a Carles Mauné i Alay i al seu fill Florenci Mauné i Marimont.
En Carles Mauné espardenyer
En Carles Mauné es va casar amb Teresa Marimont i Cruset el 20 de febrer de 1924. La Teresa, la meva àvia, era filla de l’espardenyer Florenci Marimont i Casadevall de la nissaga d’espardenyers Marimont.
La primera ressenya que s’ha pogut trobar data del 13 d’octubre de 1859 quan Pau Marimont Colomer (nat a l’any 1820) va donar-se d’alta com a «soguero», —encara no existia la llicència d’espardenyer— al carrer Avinyonet nº 23 (avui carrer Pep Ventura), de Figueres. En Pau Marimont, era l’avi del meu besavi Florenci Marimont i Casadevall. A l’any 2020, quan vam tancar el negoci per jubilació, s’havien complert 156 anys d’una mateixa nissaga d’espardenyers, sis generacions!
Els meus avis, quan es van casar, vivien amb els pares de la meva àvia, es a dir, amb l’espardenyer Florenci Marimont, qui va ensenyar l’ofici a Carles Mauné. Aquest va continuar fent de músic però a l’any 1939, recent acabada la guerra civil, van decidir obrir una botiga al carrer Lasauca, 18 fent servir com a taulell, dues botes grans i una porta. Durant la guerra, els avis recorrien els pobles de la comarca amb una bicicleta, intercanviant espardenyes per farina i tot allò que els hi podien oferir els pagesos.
Amb els anys, la botiga es va anar remodelant i quan el meu pare Florenci Mauné es va casar al 1951, la meva mare, Isabel Roca, va agafar les regnes del negoci i el va ampliar, dedicant-se també a la venda de sabates, sense deixar els orígens d’espardenyers.
Encara em sembla veure el meu avi “Carlus” a l’altell de la botiga, amb el seu banc d’espardenyer, confeccionant les soles, donant-los la forma, travessant-les amb unes agulles molt llargues, cosint la roba a la sola i acabant envetant-les amb vetes de colors. Quin greu em sap no tenir cap fotografia treballant l’avi en l’ofici d’espardenyer!!
Amb el temps, es va canviar el nom d’espardenyeria Marimont, per calçats Mauné. L’any 1984 vam obrir una altre botiga dedicada a la venda de calçat infantil amb el nom de Cent Peus. La portàvem el meu marit Joan Prats i jo. L’any 2000, es va fer un canvi de gestió, canviant el nom dels dos establiments, anomenant-se Mauné sabaters.
En Carles Mauné, l’avi
En Carles Mauné, l’avi, era una persona molt treballadora, complidora, tenaç. Una persona que no es ficava mai amb ningú ni el vaig sentir criticar ni renegar. Vivíem junts els meus avis, els meus pares i jo. Ell era qui m’ajudava a fer els deures però mai va mostrar mostres d’afecte, abraçades o petons. Quan era petita, recordo que l’avi un dia de Reis que havia anat a tocar a Portbou, em va comprar un nino amb la seva cabassa; tant els meus pares com l’àvia no se’n sabien avenir perquè mai m’havia comprat cap joguina. L’avi era així, no exterioritzava els seus sentiments. A més de fer de músic, estar a la botiga i fer d’espardenyer, menava un hort que era com un jardí del ben cuidat que el tenia. Recordo sempre que de bon matí agafava un plat amb un tall de pa i torró, en menjava per esmorzar durant tot l’any, i sortia a l’hort, menjant mentre regava. També recordo que sempre portava a la butxaca un cartonet i un llapis petit, per anotar qualsevol melodia que li vingués al cap per transformar-la en sardana. L’avi era així, senzill, callat, però amb un gran cor.
Montserrat Mauné i Roca
Figueres, 2024
dilluns, 25 de setembre del 2023
Sardana NOSTRA DANSA - Cantada
Sardana NOSTRA DANSA
Figueres. Diumenge 17 de setembre de 2023
Sardana NOSTRA DANSA de Florenci Mauné Marimont (1925-1995)
Orquestra de Cambra Ciutat de Figueres, dirigida per Carles Coll.
Estrena per la Coral Estem d'Acords. Dirigida per Pere Puig i Flor Miscopein
Rapsoda Mª Rosa Oliveras.
Presenta Montserrat Mauné.
Gravació Carles Pujol
El dia 17 de setembre de 2023, es va estrenar a Figueres la sardana NOSTRA DANSA, cantada.
Per a mi particularment fou molt especial. Es la primera sardana que va escriure el meu pare Florenci Mauné Marimont, quan tenia tan sols 18 anys. Any 1943.
En Mauné la va voler dedicar a la colla sardanista de la qual en formava part, la colla Nostra Dansa. És la seva única sardana amb lletra, escrita per un seu company de colla, en Joaquim Prat. I es va convertir en l’himne de la colla que la cantaven quan anaven a concursos sardanistes.
Una anècdota personal: Una antiga component de la colla Nostra Dansa, encara no fa massa, podia recordar aquesta melodia i jo la vaig poder, emocionada, escoltar.
He dit que per a mi era molt especial, ja que desconec que s’hagi estrenat mai cantada en públic i avui en tindrem el goig, després de quasi 80 anys d’haver-la escrit, amb les veus del Cor Estem d’acords i l’orquestra de cambra Ciutat de Figueres, amb el seu director Carles Coll
Aquesta estrena ha estat possible gràcies al treball conjunt d’en Pere Puig i la Flor Miscopein.
Primer, la rapsoda Mª Rosa Oliveras, ens va llegir la lletra de Nostra Dansa de Joaquim Prat.
divendres, 24 de març del 2023
Premis Capital de la Sardana 2023
Amb molta il·lusió he rebut la notícia que la Comissió Capital de la Sardana m'ha concedit un premi a la Dedicació, dins els Premis Capital de la Sardana 2023
Es fan públics els Premis Capital de la Sardana 2023
Ds. 18-Mar-2023
Aquest dissabte 18 de març, en el marc de la proclamació de Sant Cugat del Vallès com a Capital de la Sardana 2023 s'han anunciat els noms dels guardonats amb els Premis Capital de la Sardana, la més alta distinció que s'atorga al nostre sector.
Els premiats d'enguany són:
En aquest esdeveniment també s’han donat a conèixer els Premis Capital de la Sardana 2023, que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. Són els guardons amb més prestigi i reconeixement del món de la sardana.
La Comissió Capital de la Sardana després d’analitzar i de valorar els mèrits i les activitats de tots els proposats, ha decidit atorgar aquest 2023 en les seves dues modalitats Medalles i Premis Capital de la Sardana a les següents persones i entitats:
Medalla al Mèrit Sardanista a Jaume Nonell i Juncosa. En la sardana de competició va ser dansaire de colla, entrenador i cofundador de dues colles infantils.
Va ser el fundador i primer president de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines i també president de l'Associació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí.
És autor o coautor d’una desena de llibres i altres publicacions.
A més, cal assenyalar la seva tasca en altres aspectes com ara en el 1r i 2n Congrés de Cultura Tradicional i Popular, en conferències i debats, com a assessor i coordinador d’algun programa de televisió i com a guionista i presentador de concerts entre altres activitats.
Medalla al Mèrit Musical a Martí Camós i Segura, intèrpret de tenora, saxo, clarinet i piano va començar la carrera d'instrumentista amb els conjunts Punto Rojo i Blue Star, les cobles La Principal de Palafrugell, La Principal de Llagostera i Miramar. Va formar part de l'associació Joventuts musicals de Palamós, entitat de la qual va ser president, va dirigir la Coral del Progrés i va deixar empremta en moltes generacions de músics com a docent, impartint classes de solfeig, piano i clarinet. A final de la dècada dels 80 va entrar com a intèrpret de tenora a la cobla orquestra Montgrins i va substituir Martirià Font en la direcció. Ha estat 33 anys en aquesta formació fins que es va jubilar.
Medalla al Mèrit de la Dansa a Tomàs Manyosa i Ribatallada, per la seva trajectòria en favor de la dansa i la música tradicional, respectant-ne sempre el rigor i defensant-ne el concepte. Ha treballat de manera constant, perquè la dansa tradicional s’acompanyés de la música en directe de la cobla.
Ballarí professional, pianista, compositor i dansaire d’esbart des de la infància, membre de junta de l’Esbart Sabadell Dansaire i director coreogràfic, artístic i musical en diferents etapes, ha creat diversos entremesos i balls que s’han integrat a la cultura popular de Sabadell i de diverses poblacions vallesanes. Ha participat com a mestre i coordinador de sessions pedagògiques i tallers, tant de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires com de l’Obra del Ballet Popular.
Premi a la dedicació
a M. Antònia Fernàndez i López per la seva activitat sardanista com a monitora de l’ACFB, com a dansaire i membre de junta de l’Agrupació Sardanista Roure i també de Colles Sardanistes de Barcelona en què ha fet tasques de delegada dels concursos de la territorial de Barcelona Ciutat. Ha col·laborat en molts dels actes de la Confederació Sardanista de Catalunya i ha introduït durant cinc anys els programes dels concerts, aplecs i ballades a la base de dades del Portal Sardanista
a Montserrat Mauné i Roca, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres. És filla i neta de compositors de sardanes, Florenci i Carles Mauné, de qui ha posat al dia l’arxiu de les seves obres. El 2017 va ser la responsable de tirar endavant els actes del bicentenari de Pep Ventura i la Capital de la Sardana. Ha posat en marxa, la catalogació i digitalització de l'arxiu del Foment de la Sardana. Ha recuperat sardanes i dades d’autors figuerencs i altres empordanesos. Cal destacar que durant la pandèmia va aconseguir un increment del cinquanta per cent del nombre d’associats de l’entitat.
Premi a la continuïtat
a l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits pels seus 75 anys,
a l’Agrupació Sardanista Roure pels seus 75 anys,
al Grup Sardanista Riallera pels seus 75 anys,
al concurs de Terrassa pels 75 anys del de colles i 50 del de revesses,
a l’Agrupació Sardanista Igualada pels seus 50 anys,
al Foment Sardanista Vendrellenc pels seus 50 anys,
al Grup Sardanista Montserrat pels seus 50 anys,
a l’aplec de Flaçà pels seus 50 anys,
a l’aplec de Llançà pels seus 50 anys,
a l’aplec de Peralada pels seus 50 anys,
a l’aplec de Premià de Mar pels seus 50 anys,
a l’aplec de Terrassa pels seus 50 anys i
al concurs d’Òdena pels seus 50 anys.
Premi a la promoció musical
a AIE, pel seu suport a la música de cobla amb beques per a instruments de cobla al Conservatori de Girona i subvencions a l’edició de la Fonoteca de la Ciutat de Girona, a Sabadell Més Música i al cicle de concerts de l’ACFB entre d’altres.
Premi a la promoció i difusió
al Foment de Girona, per incloure l’ensenyament de la sardana en la proposta cultural que ofereixen al Barri Vell de Girona per fomentar la cultura dels Països Catalans.
Premi a iniciatives renovadores
a The Tyets per combinar el reggaeton amb la sardana en seu tema Coti x coti que té un èxit extraordinari dins i fora del sardanisme.
a Jordi Arbiol i Tormo,per la posada en marxa, gestió i desenvolupament del campionat. revesses per internet Sardanigma.
Premi a Mitjans de comunicació
al diari Segre pels vint-i-cinc anys de la publicació de la pàgina setmanal d’informació sardanista “Sardanejant” amb informació del món de la nostra dansa de les comarques lleidatanes però, sense oblidar altres informacions d’àmbit nacional.
Al programa Renaixença de Ràdio Castellar pels 2000 programes,
al programa Tot Sardana de Ràdio Estel pels 1500 programes.
Premi a la recuperació històrica
a l’ACSTELL pel projecte Sardanistes de Ponent per recuperar i preservar la memòria de sardanistes veterans del món de les colles.
El lliurament d’aquests premis tindrà lloc el dia 16 de desembre al Teatre-Auditori Sant Cugat
Pep Ventura. Del mite a la realitat
El divendres 17 de març de 2023, el Foment de la Sardana Pep Ventura, l'editorial Gavarres i l'Ajuntament de Figueres han presentat a Figueres el llibre PEP VENTURA. DEL MITE A LA REALITAT, de Jaume Nonell.
dissabte, 3 de setembre del 2022
Els llibres de Javier Gironella
Aquest estiu, el dia 12 d'agost de 2022 per ser exactes, va tenir lloc el retrobament amb el meu amic Javier Gironella Falces. Ja son tradicionals aquestes trobades a la seva casa pairal de Cistella, des de fa uns anys.
En Javier viu a Osca, i té per costum venir uns dies d'estiu a la seva terra. Enguany han estat pocs, però ben profitosos. Ens vam veure el darrer dia, no havíem pogut quedar abans. Vam estar força estona posant al dia les nostres vides; en Javier sempre té històries per explicar-me i les escolto amb molta atenció, sempre aprenc alguna cosa interessant.
Com sempre en Javier ja m'esperava a l'hora convinguda i com cada any, ha volgut fer-me dipositària d'una part de la seva col·lecció que pertanyia al seu pare Joaquim Gironella Garañana, periodista i escriptor, fundador i primer director del setmanari Ampurdán.
Aquesta vegada han estat llibres, la majoria bastant antics, algun del segle XIX, amb dedicatòries dels propis autors, alguns amb ex-libris de Josep Puig Pujades, autors figuerencs com Eduard Rodeja, Carles Fages de Climent, Josep Mª Bernils, Emili Casademont o Rafael Torrent, molts llibres de costumaris catalans com Antics costums, tradicions i llegendes de l'Alt Empordà de Joaquim Gironella dedicat als seus germans, programes de Fires i Festes de la Santa Creu de començaments dels anys 50.
Un volum important dels llibres que em va dipositar, son els primers de la col·lecció Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, des del volum 1, de l'any 1959. Hi ha un parell de llibres d'Annals enquadernats com el que correspon als anys 1964-1969 o el segon d'aquests llibres escrit per Eduard Rodeja amb el títol "Figueras, notas históricas, Prehistoria 1386".
Els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos és la publicació principal i més emblemàtica de l’IEE. El primer volum es va publicar l’any 1959. Tot i que a l’inici la seva aparició no va ser continuada, a partir de l’any 1976 va esdevenir anual. En aquesta etapa, molt números van ser monogràfics: el volum núm. 2 es va dedicar a les Notícies històriques de Figueres, d’Eduard Rodeja; el volum núm. 3 ho fou dels Jocs Florals; el volum núm. 8 es va dedicar al Port de la Selva; i el volum núm. 10 es va dedicar a la Commemoració dels 100 anys de ciutat.
diumenge, 31 de juliol del 2022
Sardanes L'Aplec de Figueres i El retorn de Florenci Mauné
Agullana, audició de Sardanes amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.
Dissabte, 30 de juliol de 2022
Amb l'exhibició de les Colles Sardanistes Mediterrània Jove i Belluguets de l'Agrupació Mediterrània Dansa de Figueres
Una de les sardanes interpretades ha estat L'APLEC DE FIGUERES de Florenci Mauné, escrita a l'any 1959.