PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


diumenge, 18 d’agost del 2024

1949 - Cobla-orquestra Antiga Pep

El dia 15 d'agost vaig rebre un mail de l'amic Josep Loredo que em deia.....Un cartell que segurament et sorprendrà !

I tant que em va sorprendre perquè era la primera vegada que el veia.

Amb en Josep hi ha molta amistat i va ser qui em va guiar fa molts anys per començar aquest blog, va ser al 2013, dedicat al meu pare i al meu avi a fi de poder tenir tot el seu arxiu, a part de físicament com he aconseguit tenir, també virtualment i així poder-lo consultar.

Amb en Loredo, que per cert qui no conegui el seu web, s'està perdent una bona oportunitat, hem intercanviat moltes fotos que jo tenia i també ell me n'ha enviat per poder anar completant el meu arxiu. El blog es aquest, cliqueu

Aquí teniu el cartell que em va enviar i em va fer tant feliç!! Per cert, amb 3 Mauné's


Arxiu Muncipal de Castelló d'Empúries. Fons Família Morales Calvet.
Blog d'en Josep Loredo.


A dalt: Gil Lloveras, Jaume Túrias, Carles Mauné i Mauné, Josep Joli i Llorenç Blanch.
A la dreta, sol: Florenci Mauné i Marimont, director.
A baix: Josep Pallisera, Joan Solà, Sebastià Carreras, Carles Mauné i Alay i Josep ("Pitu") Túrias.



divendres, 26 d’abril del 2024

Carles Mauné Alay, músic, compositor, espardenyer i avi - 125è aniversari del seu naixement

Carles Mauné Alay, músic, compositor, espardenyer i avi





Carles Mauné i Alay va néixer a Vilamacolum l’1 de maig de 1899 (enguany es commemoren els 125 anys del seu naixement) i va morir a Figueres el 3 de setembre de 1985. Va ser un compositor de sardanes i músic instrumentista de tible, tenora i clarinet.

Era el petit de nou germans, tots nascuts al mateix poble i l’únic músic de la família. En aquells temps, molt sovint si es donava aquesta circumstància, era perquè el mestre o el capellà del poble els animaven a estudiar música si hi veien una mica de possibilitat de reexir. És el que sempre he pensat que va passar amb el meu “avi Carlus” com sempre l’havia anomenat.


En Carles Mauné, músic i compositor

L’avi anava amb bicicleta a Castelló d’Empúries a rebre les primeres lliçons de solfeig i clarinet amb el músic i compositor Josep Riera i Bolassell, instrumentista de violí, clarinet i tenora i sabater com a segon ofici, fet usual en aquella època en que molts músics complementaven la feina amb l’ofici de sabater o espardenyer com va ser en el cas de Carles Mauné.

Els estudis de tenora els va fer a Figueres amb el mestre Fèlix Sans i Camps, pare del compositor Enric Sans i Salellas. Més endavant, els va complementar amb el mestre Josep Baró i Güell que, al mateix temps, l’ensinistrà en les disciplines de composició, harmonia i instrumentació.

L’any 1917, Carles Mauné va ingressar a la cobla “Roviras”, com anomenaven LA PRINCIPAL DE BORDILS, que es va fundar l’any 1916. A la fotografia el veiem com a instrumentista de primera tenora. L’any 1918 , tocà a la cobla-orquestra ELS GIRONINS, de Girona com a intèrpret de clarinet i representant. Es una mica significatiu que en Mauné, amb només 18 anys, ja en fos el representant. L’any 1919 tocà amb la FIGUERAS de Girona, que portava el nom del seu fundador, Rafel Figueras i Gelada. L’any 1920 el trobem amb LA PRINCIPAL DE L’ESCALA, interpretant la tenora.


Cobla La Principal de Bordils - Carles Mauné 1r tenor

Cobla La Principal de l'Escala
Carles Mauné a baix a la dreta


L’any 1921, va entrar a formar part de la cobla-orquestra ANTIGA PEP, fundada a finals de segle XIX a Figueres com a continuació de la cobla que havia creat Benet Ventura i Llandrich seguint les petjades del seu pare Josep M. Ventura i Casas conegut per Pep Ventura. En aquesta cobla hi va romandre fins l’any 1952 en què el director, el seu fill Florenci Mauné i Marimont, va ser cridat per a dirigir la cobla-orquestra Caravana i l’Antiga Pep es va dissoldre.

Cobla Antiga Pep 1923
Carles Mauné 2n davant a la dreta

Cobla Antiga Pep 1923
Carles Mauné 3r per l'esquerra


Cobla Antiga Pep 1927
Carles Mauné davant a l'esquerra


Cobla Antiga Pep 1940
Carles Mauné Alay davant a l'esquerra 
Florenci Mauné Marimont amb l'acordió
Carles Mauné  Mauné, un nebot tercer per la dreta a darrera



Aquell mateix any, 1952, va formar la Orquestra-Jazz MELÒDIC a Portbou juntament amb sis músics més, entre ells, en Josep Joli i Blanch i el seu nebot Carles Mauné i Mauné, de Vilamacolum. Aquest conjunt jo l’ignorava completament, va ser en Josep Joli qui m’ho va explicar i em va regalar un cançoner amb la fotografia dels integrants i amb una especificació: «cantor, José Joli». Ell mateix em va explicar que anaven a Portbou a tocar en tren i havien d’esperar a l’estació fins a les 6 del matí per agafar el de tornada cap a Figueres.

Orquestra Jazz Melòdic


L’any 1953, va fundar l’orquestra PANAMÁ, fins que el 1965 es va jubilar. Entre els seus integrants hi havia quatre músics de la dissolta Antiga Pep. Cal destacar també la pianista Camil·la Lloret, una dona important en la història de la música de Figueres. Aquesta orquestra també feia la funció de cobla quan era necessari, incorporant algun músic més, com l’Eusebi Saló, contrabaix, pare de l’Emili Saló que ja tocava a l’orquestra. La Panamà era filial de la Societat Coral Erato i tocava quasi cada diumenge en els seu local. A l’hivern ho feia al carrer Pep Ventura i a l’estiu a la plaça triangular, en el “solar” com s’anomenava, ja que era un espai descobert. Més tard es va cobrir, passant a ser la sala de ball Don Quijote.

Orquestra Panamà 1954


Orquestra Panamà 1958


Orquestra Panamà 1959


En Carles Mauné va ser compositor de vàries sardanes. La primera d’elles, La pageseta escrita al 1918 amb 18 anys. I la última escrita als 85 anys, La meva costella que no va poder escoltar ja que, el dia que l’havien d’estrenar a Figueres, un dels músics, no diré qui, no la va voler tocar i al cap de poc l’avi es va morir.

Altres títols:

LA PAGESETA – RITETA – TRESONA – L’HEREUET – FIGUERENCA AIMADA – COR ALEGRE – FLOR D’AMETLLER – POMA CARMUSINA – REBROLLS DE FIGUERES – COLLA RENAIXEMENT – LES NOCES D’OR – LA NOSTRA PUBILLA – SARDANES A FIGUERES – JA T’HO DIRÉ – VILAMACOLUM – ÉS UNA JOIA – TERESA – LA CASA PAIRAL –

De manera anecdòtica cal dir que firmava les seves sardanes amb el segon cognom: Alay. A l’aplec de Figueres de 1974, el Foment de la Sardana Pep Ventura, va retre un homenatge a Carles Mauné i Alay i al seu fill Florenci Mauné i Marimont.



En Carles Mauné espardenyer

En Carles Mauné es va casar amb Teresa Marimont i Cruset el 20 de febrer de 1924. La Teresa, la meva àvia, era filla de l’espardenyer Florenci Marimont i Casadevall de la nissaga d’espardenyers Marimont.

Casament de Carles Mauné i Teresa Marimont - 1924


La primera ressenya que s’ha pogut trobar data del 13 d’octubre de 1859 quan Pau Marimont Colomer (nat a l’any 1820) va donar-se d’alta com a «soguero», —encara no existia la llicència d’espardenyer— al carrer Avinyonet nº 23 (avui carrer Pep Ventura), de Figueres. En Pau Marimont, era l’avi del meu besavi Florenci Marimont i Casadevall. A l’any 2020, quan vam tancar el negoci per jubilació, s’havien complert 156 anys d’una mateixa nissaga d’espardenyers, sis generacions!

Els meus avis, quan es van casar, vivien amb els pares de la meva àvia, es a dir, amb l’espardenyer Florenci Marimont, qui va ensenyar l’ofici a Carles Mauné. Aquest va continuar fent de músic però a l’any 1939, recent acabada la guerra civil, van decidir obrir una botiga al carrer Lasauca, 18 fent servir com a taulell, dues botes grans i una porta. Durant la guerra, els avis recorrien els pobles de la comarca amb una bicicleta, intercanviant espardenyes per farina i tot allò que els hi podien oferir els pagesos.


El meu pare Florenci Mauné el nen petit de la dreta davant l'espardenyeria del meu besavi Florenci Marimont


Amb els anys, la botiga es va anar remodelant i quan el meu pare Florenci Mauné es va casar al 1951, la meva mare, Isabel Roca, va agafar les regnes del negoci i el va ampliar, dedicant-se també a la venda de sabates, sense deixar els orígens d’espardenyers.

Encara em sembla veure el meu avi “Carlus” a l’altell de la botiga, amb el seu banc d’espardenyer, confeccionant les soles, donant-los la forma, travessant-les amb unes agulles molt llargues, cosint la roba a la sola i acabant envetant-les amb vetes de colors. Quin greu em sap no tenir cap fotografia treballant l’avi en l’ofici d’espardenyer!!

Amb el temps, es va canviar el nom d’espardenyeria Marimont, per calçats Mauné. L’any 1984 vam obrir una altre botiga dedicada a la venda de calçat infantil amb el nom de Cent Peus. La portàvem el meu marit Joan Prats i jo. L’any 2000, es va fer un canvi de gestió, canviant el nom dels dos establiments, anomenant-se Mauné sabaters.


En Carles Mauné, l’avi

En Carles Mauné, l’avi, era una persona molt treballadora, complidora, tenaç. Una persona que no es ficava mai amb ningú ni el vaig sentir criticar ni renegar. Vivíem junts els meus avis, els meus pares i jo. Ell era qui m’ajudava a fer els deures però mai va mostrar mostres d’afecte, abraçades o petons. Quan era petita, recordo que l’avi un dia de Reis que havia anat a tocar a Portbou, em va comprar un nino amb la seva cabassa; tant els meus pares com l’àvia no se’n sabien avenir perquè mai m’havia comprat cap joguina. L’avi era així, no exterioritzava els seus sentiments. A més de fer de músic, estar a la botiga i fer d’espardenyer, menava un hort que era com un jardí del ben cuidat que el tenia. Recordo sempre que de bon matí agafava un plat amb un tall de pa i torró, en menjava per esmorzar durant tot l’any, i sortia a l’hort, menjant mentre regava. També recordo que sempre portava a la butxaca un cartonet i un llapis petit, per anotar qualsevol melodia que li vingués al cap per transformar-la en sardana. L’avi era així, senzill, callat, però amb un gran cor.


Montserrat Mauné amb l'avi Carles Mauné - 1957
Darrera els meus pares Florenci i Isabel
Davant a l'esquerra la meva àvia Teresita


Montserrat Mauné i Roca

Figueres, 2024

dilluns, 25 de setembre del 2023

Sardana NOSTRA DANSA - Cantada

Sardana NOSTRA DANSA


Figueres. Diumenge 17 de setembre de 2023

Sardana NOSTRA DANSA de Florenci Mauné Marimont (1925-1995) 

Orquestra de Cambra Ciutat de Figueres, dirigida per Carles Coll. 

Estrena per la Coral Estem d'Acords.  Dirigida per Pere Puig i Flor Miscopein

Rapsoda Mª Rosa Oliveras. 

Presenta Montserrat Mauné. 

Gravació Carles Pujol


El dia 17 de setembre de 2023, es va estrenar a Figueres la sardana NOSTRA DANSA, cantada.  

Per a mi particularment fou molt especial. Es la primera sardana que va escriure el meu pare Florenci Mauné Marimont, quan tenia tan sols 18 anys. Any 1943.

En Mauné la va voler dedicar a la colla sardanista de la qual en formava part, la colla Nostra Dansa. És la seva única sardana amb lletra, escrita per un seu company de colla, en Joaquim Prat. I es va convertir en l’himne de la colla que la cantaven quan anaven a concursos sardanistes.

Una anècdota personal: Una antiga component de la colla Nostra Dansa, encara no fa massa, podia recordar aquesta melodia i jo la vaig poder, emocionada, escoltar.

He dit que per a mi era molt especial, ja que desconec que s’hagi estrenat mai cantada en públic i avui en tindrem el goig, després de quasi 80 anys d’haver-la escrit, amb les veus del Cor Estem d’acords i l’orquestra de cambra Ciutat de Figueres, amb el seu director Carles Coll

Aquesta estrena ha estat possible gràcies al treball conjunt d’en Pere Puig i la Flor Miscopein.

Primer, la rapsoda Mª Rosa Oliveras, ens va llegir la lletra de Nostra Dansa de Joaquim Prat.






Figueres 1943


Figueres 1943 - 1r premi de Lluïment

Tarragona 1943

divendres, 24 de març del 2023

Premis Capital de la Sardana 2023

Amb molta il·lusió he rebut la notícia que la Comissió Capital de la Sardana m'ha concedit un premi a la Dedicació, dins els Premis Capital de la Sardana 2023


Es fan públics els Premis Capital de la Sardana 2023

Ds. 18-Mar-2023

Aquest dissabte 18 de març, en el marc de la proclamació de Sant Cugat del Vallès com a Capital de la Sardana 2023 s'han anunciat els noms dels guardonats amb els Premis Capital de la Sardana, la més alta distinció que s'atorga al nostre sector.


Els premiats d'enguany són:


En aquest esdeveniment també s’han donat a conèixer els Premis Capital de la Sardana 2023, que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. Són els guardons amb més prestigi i reconeixement del món de la sardana.


La Comissió Capital de la Sardana després d’analitzar i de valorar els mèrits i les activitats de tots els proposats, ha decidit atorgar aquest 2023 en les seves dues modalitats Medalles i Premis Capital de la Sardana a les següents persones i entitats:


Medalla al Mèrit Sardanista a Jaume Nonell i Juncosa. En la sardana de competició va ser dansaire de colla, entrenador i cofundador de dues colles infantils.

Va ser el fundador i primer president de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines i també president de l'Associació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí.

És autor o coautor d’una desena de llibres i altres publicacions.

A més, cal assenyalar la seva tasca en altres aspectes com ara en el 1r i 2n Congrés de Cultura Tradicional i Popular, en conferències i debats, com a assessor i coordinador d’algun programa de televisió i com a guionista i presentador de concerts entre altres activitats.


Medalla al Mèrit Musical a Martí Camós i Segura, intèrpret de tenora, saxo, clarinet i piano va començar la carrera d'instrumentista amb els conjunts Punto Rojo i Blue Star, les cobles La Principal de Palafrugell, La Principal de Llagostera i Miramar. Va formar part de l'associació Joventuts musicals de Palamós, entitat de la qual va ser president, va dirigir la Coral del Progrés i va deixar empremta en moltes generacions de músics com a docent, impartint classes de solfeig, piano i clarinet. A final de la dècada dels 80 va entrar com a intèrpret de tenora a la cobla orquestra Montgrins i va substituir Martirià Font en la direcció. Ha estat 33 anys en aquesta formació fins que es va jubilar.


Medalla al Mèrit de la Dansa a Tomàs Manyosa i Ribatallada, per la seva trajectòria en favor de la dansa i la música tradicional, respectant-ne sempre el rigor i defensant-ne el concepte. Ha treballat de manera constant, perquè la dansa tradicional s’acompanyés de la música en directe de la cobla.

Ballarí professional, pianista, compositor i dansaire d’esbart des de la infància, membre de junta de l’Esbart Sabadell Dansaire i director coreogràfic, artístic i musical en diferents etapes, ha creat diversos entremesos i balls que s’han integrat a la cultura popular de Sabadell i de diverses poblacions vallesanes. Ha participat com a mestre i coordinador de sessions pedagògiques i tallers, tant de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires com de l’Obra del Ballet Popular.


Premi a la dedicació

a M. Antònia Fernàndez i López per la seva activitat sardanista com a monitora de l’ACFB, com a dansaire i membre de junta de l’Agrupació Sardanista Roure i també de Colles Sardanistes de Barcelona en què ha fet tasques de delegada dels concursos de la territorial de Barcelona Ciutat. Ha col·laborat en molts dels actes de la Confederació Sardanista de Catalunya i ha introduït durant cinc anys els programes dels concerts, aplecs i ballades a la base de dades del Portal Sardanista


a Montserrat Mauné i Roca, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres. És filla i neta de compositors de sardanes, Florenci i Carles Mauné, de qui ha posat al dia l’arxiu de les seves obres. El 2017 va ser la responsable de tirar endavant els actes del bicentenari de Pep Ventura i la Capital de la Sardana. Ha posat en marxa, la catalogació i digitalització de l'arxiu del Foment de la Sardana. Ha recuperat sardanes i dades d’autors figuerencs i altres empordanesos. Cal destacar que durant la pandèmia va aconseguir un increment del cinquanta per cent del nombre d’associats de l’entitat.



Premi a la continuïtat

a l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits pels seus 75 anys,

a l’Agrupació Sardanista Roure pels seus 75 anys,

al Grup Sardanista Riallera pels seus 75 anys,

al concurs de Terrassa pels 75 anys del de colles i 50 del de revesses,

a l’Agrupació Sardanista Igualada pels seus 50 anys,

al Foment Sardanista Vendrellenc pels seus 50 anys,

al Grup Sardanista Montserrat pels seus 50 anys,

a l’aplec de Flaçà pels seus 50 anys,

a l’aplec de Llançà pels seus 50 anys,

a l’aplec de Peralada pels seus 50 anys,

a l’aplec de Premià de Mar pels seus 50 anys,

a l’aplec de Terrassa pels seus 50 anys i

al concurs d’Òdena pels seus 50 anys.


Premi a la promoció musical

a AIE, pel seu suport a la música de cobla amb beques per a instruments de cobla al Conservatori de Girona i subvencions a l’edició de la Fonoteca de la Ciutat de Girona, a Sabadell Més Música i al cicle de concerts de l’ACFB entre d’altres.


Premi a la promoció i difusió

al Foment de Girona, per incloure l’ensenyament de la sardana en la proposta cultural que ofereixen al Barri Vell de Girona per fomentar la cultura dels Països Catalans.


Premi a iniciatives renovadores

a The Tyets per combinar el reggaeton amb la sardana en seu tema Coti x coti que té un èxit extraordinari dins i fora del sardanisme.

a Jordi Arbiol i Tormo,per la posada en marxa, gestió i desenvolupament del campionat. revesses per internet Sardanigma.


Premi a Mitjans de comunicació

al diari Segre pels vint-i-cinc anys de la publicació de la pàgina setmanal d’informació sardanista “Sardanejant” amb informació del món de la nostra dansa de les comarques lleidatanes però, sense oblidar altres informacions d’àmbit nacional.

Al programa Renaixença de Ràdio Castellar pels 2000 programes,

al programa Tot Sardana de Ràdio Estel pels 1500 programes.


Premi a la recuperació històrica 

a l’ACSTELL pel projecte Sardanistes de Ponent per recuperar i preservar la memòria de sardanistes veterans del món de les colles.



El lliurament d’aquests premis tindrà lloc el dia 16 de desembre al Teatre-Auditori Sant Cugat


Pep Ventura. Del mite a la realitat

El divendres 17 de març de 2023, el Foment de la Sardana Pep Ventura, l'editorial Gavarres i l'Ajuntament de Figueres han presentat a Figueres el llibre PEP VENTURA. DEL MITE A LA REALITAT, de Jaume Nonell.




L’esdeveniment va tenir lloc a l' Auditori Caputxins de Figueres amb la participació d'Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres; Jaume Nonell, autor del llibre; Montserrat Mauné, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres i Anna Costal, musicòloga i autora del pròleg del llibre. Tot l’acte ha estat conduit pel director de l'editorial Gavarres, el Sr. Àngel Madrià i ha resultat molt distès. Més que una presentació ha estat un diàleg entre els abans esmentats, també intervencions de Jordi Molina i M. Antònia Pujol.


 




Durant l’acte hi ha hagut l’actuació d'un quartet de tenores integrat per Jordi Molina, M. Antònia Pujol, Anna Costal i Oriol Martínez, que han interpretat quatre sardanes i una polca de Pep Ventura arranjades pel propi Molina. Les peces han estat Cants del dia, Per tu ploro , La sardana del vailet, Una mirada i la Polca de campanillas.






Segons paraules de Jaume Nonell:

"Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines -el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura- buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que "tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l'home i del músic" i que el seu primer llibre Vida d'en Pep de la tenora seria "una vida novel·lada". Malauradament la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s'han escrit d'aquest tenora i compositor".

Pep Ventura. Del mite a la realitat és el fruit d'un profund treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d'informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d'omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, s'han pogut aplegar prou dades -algunes d'inèdites- sobre Pep Ventura que rebutgen, confirmen o complementen les aparegudes fins ara perquè el llibre pugui veure acomplert l'objectiu d'acostar-se a la seva figura de d'una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l'home que al mite.


El pròleg del llibre es de la musicòloga Anna Costal, autora del llibre Això no es una biografia de Pep Ventura. L'Anna va fer la seva tesi doctoral Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya, entre la restauració dels Jocs Florals i la primera República. 


Segons Montserrat Mauné:

Poc a poc, en Pep va tenint el lloc que li correspon. Ja a l’any 2000 es va fer el trasllat de les seves restes al Panteó de figuerencs il·lustres i ara surt a la llum la seva biografia i les anècdotes que va protagonitzar, moltes d'elles inèdites. Aquest llibre per a mi es molt important i en he sigut una mica culpable de què es fes.

Us ho explico. A l’any 2017 a Figueres vam commemorar el bicentenari del naixement de Pep Ventura i vam començar a picar pedra en algun arxiu per treure dades i dates. En Jaume Nonell va fer un parell d’escrits per a la revista SOM, un d’ells sobre la mort d’en Pep. En viure a Sabadell li era una mica dificultós venir tant sovint a Figueres als arxius i li vaig buscar el què em demanava. Va ser així que em vaig familiaritzar en aquests temes i vaig començar a remenar els arxius, buscant padrons, cèdules personals, fitxes, protocols notarials, factures de músics.....

En Jaume, per la seva banda, va buscar també en arxius diocesans, militars, històrics, biblioteques... També ens vam posar en contacte amb l'Ajuntament d'Alcalà la Real, lloc on va néixer en Pep en estar-hi destinat el seu pare Benet Ventura, militar.

Va ser el 2018, passat el bicentenari i la Capitalitat de la Sardana, que amb tot el material que havíem aconseguit, en Jaume Nonell va posar fil a l'agulla i va començar a escriure aquesta digna biografia sobre una personalitat tan eminent. 

Ha estat un llibre cuit a foc lent però amb una gran precisió i ple d’història, però també d’anècdotes i embolics de finques i olivars, de canvis de domicili, dels quatre matrimonis del pare d’en Pep, de factures de farmàcia no pagades, del recorregut de la tenora d’en Pep, del seu testament, de la vida del seu fill, en Benet, nascut 21 anys després del casament dels pares.... Només cal llegir-lo per endinsar-se dos segles abans.


Gràcies Jaume per a fer-ho possible!!






Fotos: Olga Grassot - Martí Augé - Jordi Blanco - Mont Prats

dissabte, 3 de setembre del 2022

Els llibres de Javier Gironella

Aquest estiu, el dia 12 d'agost de 2022 per ser exactes, va tenir lloc el retrobament amb el meu amic Javier Gironella Falces. Ja son tradicionals aquestes trobades a la seva casa pairal de Cistella, des de fa uns anys. 

En Javier viu a Osca, i té per costum venir uns dies d'estiu a la seva terra. Enguany han estat pocs, però ben profitosos. Ens vam veure el darrer dia, no havíem pogut quedar abans. Vam estar força estona posant al dia les nostres vides; en Javier sempre té històries per explicar-me i les escolto amb molta atenció, sempre aprenc alguna cosa interessant.

Com sempre en Javier ja m'esperava a l'hora convinguda i com cada any, ha volgut fer-me  dipositària d'una part de la seva col·lecció que pertanyia al seu pare Joaquim Gironella Garañana, periodista i escriptor, fundador i primer director del setmanari Ampurdán. 

Aquesta vegada han estat llibres, la majoria bastant antics, algun del segle XIX, amb dedicatòries dels propis autors, alguns amb ex-libris de Josep Puig Pujades, autors figuerencs com Eduard Rodeja, Carles Fages de Climent, Josep Mª Bernils, Emili Casademont o Rafael Torrent, molts llibres de costumaris catalans com Antics costums, tradicions i llegendes de l'Alt Empordà de Joaquim Gironella dedicat als seus germans, programes de Fires i Festes de la Santa Creu de començaments dels anys 50.

Un volum important dels llibres que em va dipositar, son els primers de la col·lecció Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, des del volum 1, de l'any 1959. Hi ha un parell de llibres d'Annals enquadernats com el que correspon als anys 1964-1969 o el segon d'aquests llibres escrit per Eduard Rodeja amb el títol "Figueras, notas históricas, Prehistoria 1386".

Els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos és la publicació principal i més emblemàtica de l’IEE. El primer volum es va publicar l’any 1959. Tot i que a l’inici la seva aparició no va ser continuada, a partir de l’any 1976 va esdevenir anual. En aquesta etapa, molt números van ser monogràfics: el volum núm. 2 es va dedicar a les Notícies històriques de Figueres, d’Eduard Rodeja; el volum núm. 3 ho fou dels Jocs Florals; el volum núm. 8 es va dedicar al Port de la Selva; i el volum núm. 10 es va dedicar a la Commemoració dels 100 anys de ciutat.










Moltes gràcies Javier i fins a la propera!

diumenge, 31 de juliol del 2022

Sardanes L'Aplec de Figueres i El retorn de Florenci Mauné

Agullana, audició de Sardanes amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

Dissabte, 30 de juliol de 2022

Amb l'exhibició de les Colles Sardanistes Mediterrània Jove i Belluguets de l'Agrupació Mediterrània Dansa de Figueres

Una de les sardanes interpretades ha estat L'APLEC DE FIGUERES de Florenci Mauné, escrita a l'any 1959.







(Cliqueu per veure el vídeo)


Figueres, audició de Sardanes amb la Cobla La Principal de Banyoles

29 de juliol de 2022, sardanes a la fresca a la Rambla de Figueres. 

Una de les sardanes interpretades ha estat EL RETORN de Florenci Mauné, la primera sardana que va escriure després de patir l'embòlia cerebral als 45 anys d'edat, tornant estudiar música, harmonía i composició. En va escriure quatre, bastant senzilles per tot el que havia escrit en els seus anys de plenitud. La va composar a l'any 1975 i la va dedicar al Dr. August Moret qui va fer el seguiment de la seva recuperació.