Un resum de la vida musical de Florenci Mauné, a la columna:
dimecres, 8 de juliol del 2015
El Punt Avui 07/07/2015
De l'entrevista que em va fer l'historiador, filòleg, articulista, conferenciant, i professor, Joan Ferrerós, per el pròxim llibre Benvolguts Absents, va escriure aquesta columna a El Punt Avui 07/07/2015.
Un resum de la vida musical de Florenci Mauné, a la columna:
Un resum de la vida musical de Florenci Mauné, a la columna:
dilluns, 11 de maig del 2015
El Pregó i el silenci de Josep Valls
Us deixo l'enllaç de l'article que el bon amic Josep Valls va escriure el diumenge 10 d'Abril, a El Punt Avui, a la seva columna La Galeria.
I ho acompanyo d'unes fotografies del moment del Pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, que el Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, vam tenir l'honor de fer i així, donar inici a la Festa Major.
I ho acompanyo d'unes fotografies del moment del Pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, que el Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, vam tenir l'honor de fer i així, donar inici a la Festa Major.
Panoràmica de la Plaça. Foto Xavi Toral
Moment del desplegament de la pancarta. Foto d'Àngel Reynal
En Dali i la Gala, protagonistes a la ballada de gegants.
Foto de Josep Mª Dacosta
dimarts, 20 de gener del 2015
TOT RECORDANT FLORENCI MAUNÉ de Jaume Cristau
El dia 15 de Gener, la Cobla La Principal de la Bisbal, va gravar un CD del compositor figuerenc, Jaume Cristau i Brunet. Una de les sardanes enregistrades en aquest CD, és TOT RECORDANT FLORENCI MAUNÉ, dedicada al qui fou el seu primer mestre de solfeig. Gràcies Jaume!!
3 moments de la gravació
Jaume Cristau, amb l'Estela, la besnéta
de Florenci Mauné.
Si cliqueu aquí, podreu veure el moment de la gravació dels llargs de la sardana TOT RECORDANT FLORENCI MAUNÉ.
dilluns, 24 de novembre del 2014
Museu-exposició als aparadors de Mauné Sabaters
Mauné Sabaters de Figueres, tancarà les portes a finals de 2014, amb 155 Anys d'antiguitat. En Florenci Mauné formava part de la cinquena generació.
Aprofitant la buidor dels aparadors, s'ha fet una exposició, per recordar la vida musical de Carles Mauné Alay i de Florenci Mauné Marimont.
Així es poden veure, els clarinets de Carles Mauné i les fotografies de l'Antiga Pep i de la orquestra Panamá, on havia tocat.
També hi ha exposats el fiscorn, el trombó i l'acordió de Florenci Mauné, així com el piano elèctric i el segon teclat que en Florenci tocava al conjunt Mauné i els seus Dinàmics.
S'hi pot veure fotos de les diferents formacions musicals de les quals Florenci Mauné formà part: Moyambos, Antiga Pep, Caravana, Costa Brava, Mauné i els seus Dinàmics, així com discografia i altres fotos.
(cliqueu per veure el vídeo)
dimecres, 8 de gener del 2014
DE TU A TU
Per l'Aplec de Figueres de l'any passat (2013), tot parlant amb en Jaume Cristau, vam engrescar-nos per gravar un CD amb set sardanes de les darreres d'en Jaume i set de les més emblemàtiques del meu pare.
Al mateix temps, aprofitant que l'any 2013, la Principal de la Bisbal celebrava el seu 125è aniversari, vam convidar-los a la gravació d'aquest nou CD. Agraïm la seva valuosa disposició i interpretació.
I així va ser com al Novembre de 2013, es va poder gravar.
Si cliqueu podreu escoltar-les
Moments de la gravació
Moment de l'enregistrament de la sardana Com tu la volies
Sardana COM TU LA VOLIES
(cliqueu al damunt per veure el vídeo)
Entrevista a Ràdio Estel - Tot Sardana
Programa 19/01/2014
Amb Gerard Carrión
Setmanari de l'Alt Empordà
Editen un disc de sardanes de Florenci Mauné
28 de Gener de 2014 nº 1825
Setmanari Alt Empordà (1)
28 de Gener de 2014
Setmanari Hora Nova
Surt a la llum un disc de sardanes
de Florenci Mauné
04-02-2014
dimarts, 24 de desembre del 2013
Biografia de FLORENCI MAUNÉ i MARIMONT
FLORENCI MAUNÉ
I MARIMONT
Neix
a Figueres el 18 de juliol de 1925, fill de Carles Mauné i Alay (músic i compositor) i
de Teresa Marimont. Casat amb Isabel Roca i té una filla, Montserrat.
Als
8 anys inicià les seves primeres passes musicals a l’escola del Casino Menestral de Figueres .
Un
cop per setmana i amb la seva bicicleta anava a Castelló d’Empúries, a rebre
les primeres lliçons d’harmonia,
contrapunt i fuga, elements indispensables per a tot bon compositor.
La
seva primera sardana l’escriu l’any 1944, tenia 19 anys i li posa per títol Nostra Dansa, nom de la Colla Sardanista
de la qual ell formava part com a ballador.
Quan
tenia 16 anys formà l’ Orquestra Moyambos juntament amb uns quants estudiants, amics d’institut i també músics.
Ben
aviat, als 18 anys, el seu pare l’incorporà a la Cobla-orquestra Antiga Pep, on hi restà nou anys. De l'any 1944 a 1952, en va ser el director.
Tenia
24 anys, quan Pere Teixidor i Elias el va fer director d’orquestra de la seva
Agrupació Lírica Tàlia, en la qual va dirigir les sarsueles Los claveles, La
Dolorosa, La del Manojo de Rosas, etc., anant a diverses ciutats i això li va
donar una certa importància entre les orquestres de l’Empordà.
D’aquí
que entrés a l’any 1952 com a director a la Cobla-orquestra Caravana , de Torroella de Montgrí, on acabà de manifestar les seves dots de gran pianista i
notable instrumentista de trombó, fiscorn i acordió.
Fou
al mateix temps un arranjador sensible i un compositor de sardanes pulcre i
inspirat. Però per damunt de tot s’afirmà com un director d’orquestra de tremp,
autoritari i enèrgic, assolint matisos gairebé increïbles.
A l’any 1956, va ser cofundador de la Cobla-orquestra Costa Brava , de Palafrugell. Sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats.
En el curs de la seva etapa de director artístic de
la Costa Brava, fou promotor d’unes gravacions per a la casa Columbia.
Fou un innovador, músic excel·lent, millor persona i
un treballador infatigable, essent el màxim artífex de la sòlida
personalitat musical que de bon antuvi tingué aquella Cobla-orquestra, arribant a una
alçària tan manifesta que li permeté actuar al Palau de la Música Catalana de
Barcelona, on hi tingué un èxit esclatant.
Una faceta que no va abandonar en cap moment de la seva
vida, va ser la de compositor de sardanes.
L’any 1965 va
crear el conjunt de música moderna, Mauné i els seus Dinàmics, compost
per 5 excel·lents músics. Ben aviat es feren remarcar entre les orquestrines
“pop” més importants de Catalunya.
És remarcable la gran vista comercial que
tingué en Mauné. Fou el pioner en portar dos teclats i d’incorporar la tenora a
la música ballable, creant arranjaments de cobla-fusió.
Cal destacar els dos discos de Tenora 66, amb peces com
L’Emigrant o Per tu ploro, enregistrats per Edigsa. I dos discos de ballables
amb peces com Hola Juventud, Cadaqués ..., enregistrats per Sandiego.
Malauradament als 45 anys, una embòlia cerebral en
plena actuació, el va deixar impossibilitat quan estava en la plenitud del seu
art. Va perdre el llegir, l’escriure i el més important per ell, la música.
Malgrat això, però, tornà a estudiar harmonia (per
correspondència i amb molta força de voluntat) i va compondre quatre sardanes
bastant senzilles, les darreres: El retorn, Amb el cor valent, David, i Maria
del Mont, dedicades aquestes dos últimes als seus néts.
Florenci
Mauné va morir a Figueres el 13 de juliol de 1995 a l’edat de 69 anys.
Trobaràs més informació en aquesta entrada de la Vikipèdia:
Trobaràs més informació en aquesta entrada de la Vikipèdia:
dilluns, 23 de desembre del 2013
SARDANES escrites i per escoltar de FLORENCI MAUNÉ i MARIMONT
En aquesta pàgina, trobareu totes les sardanes que va escriure en Florenci Mauné.
Les que estan en vermell, si les cliqueu, les podreu escoltar.
Tal com passa amb les sardanes de Carles Mauné, n'hi ha alguna que no se sent bé, perquè han estat gravades en algun aplec o ballada.
També podeu accedir a la Playlist, clicant aquí
Les que estan en vermell, si les cliqueu, les podreu escoltar.
Tal com passa amb les sardanes de Carles Mauné, n'hi ha alguna que no se sent bé, perquè han estat gravades en algun aplec o ballada.
També podeu accedir a la Playlist, clicant aquí
Sardana NOSTRA DANSA - Florenci Mauné (1944)
Sardana dedicada a la Colla Sardanista que ell mateix va formar.
Lletra de la sardana NOSTRA DANSA
Sardana RECORD D'EMPÚRIES (1944)
Sardana GENT D'ARA (1952)
Sardana EL CAFÈ DELS MURRIS
Sardana EL VAILET CONTENT (1945)
Sardana FESTEIG INÚTIL (1946)
Sardana NOSTRA PEDRA (1946)
Sardana ISABEL - Florenci Mauné (1947)
Sardana dedicada a la que seria la seva esposa Isabel Roca
Sardana LES FIRES DE SANTA CREU (1948)
Sardana L'ENTUSSIASME D'EN BOSCH - Florenci Mauné
Sardana dedicada a un gran sardanista, en Pere Bosch (1947)
Sardana EL 10 DE GENER - Florenci Mauné (1947)
Sardana El 10 de Gener.
De manera anecdòtica cal dir que aquesta sardana fou prohibida per la
censura franquista en pensar que es tractava d'una data relativa a algun
esdeveniment de caire polític. En canvi és la data en que es va
prometre amb la que després seria la seva esposa.
Si escolteu bé, sentireu la tramuntana que feia aquell dia.
Sardana EL 10 DE GENER - COBLA REUS JOVE
Vídeo de la Sardana EL 10 DE GENER, enregistrada per la Cobla Reus Jove, durant el Concert de Nadal de 2006, en el Teatre Bartrina.
Sardana BELL-LLOCH (1949)
Sardana EL CLAREJAR (1945)
Sardana DE TU A TU (1950) Sardana obligada de dos fiscorns.
Sardana DUBTANT (1950) Sardana REVESSA.
Sardana EL MERCAT DELS TORTELLS - Florenci Mauné (1951)
Sardana dedicada al Mercat que es cel·lebra al poble de BÀSCARA, el diumenge abans de Rams.
Sardana CANÇÓ ENFADOSA (1951) Sardana REVESSA
Sardana EL BULLICI DE SANTA CREU - Florenci Mauné (1954)
Sardana escrita amb motiu de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres.
EL BULLICI DE SANTA CREU - Cobla REUS JOVE
Vídeo enregistrat al Teatre Bartrina de Reus, el 26 de Gener de 2014, interpretat per la Cobla REUS JOVE.
Sardana BONA SORT (1955) Sardana REVESSA
Sardana EL JOGUET DELS AVIS - Florenci Mauné (1957)
Sardana dedicada a la seva filla Montserrat
Sardana COM TU LA VOLIES - Florenci Mauné (1957)
Sardana dedicada a la seva esposa, ja que volia una nena amb els ulls blaus i els cabells negres i així va ser la Montserrat.
Enregistrada per la Cobla Costa Brava en el CD commemoratiu del seu 50è aniversari.
Sardana LA CALÀNDRIA - Florenci Mauné (1958)
Sardana dedicada a la Societat del Masnou actualment anomenada "Fundació La Calàndria"
Sardana L'APLEC DE FIGUERES - Florenci Mauné (1959)
Sardana dedicada a l'Aplec que es cel·lebra cada any a Figueres.
Enregistrada per la Cobla Ciutat de Girona l'any 1993.
Sardana PASSANT FEBRE (1960) Sardana REVESSA
Sardana EL SALT DE LA REINA - Florenci Mauné (1960)
Sardana dedicada al Monestir de Sant Pere de Rodes.
Enregistrada per la Cobla La Principal de La Bisbal en el CD Entre ceps i oliveres
També va estar enregistrada l'any 1986 per la Cobla Miramar, en el disc Pinzells de Tramuntana
I l'any 2009, per la Orquestra
de Cambra de l'Empordà, en el CD Compositors de Figueres, Ciutat Mare de la Sardana
Sardana PENSANT EN L'ENRIC - FLORENCI Mauné (1961)
Sardana obligada de Tible, dedicada a l'Enric Barnosell, virtuós d'aquest instrument.
Sardana ELS DE CA LA GRÀCIA - Florenci Mauné (1963)
Sardana obligada de Tenor i Tible, dedicada a la casa pairal del seu pare Carles Mauné a Vilamacolum.
Sardana ENCARA HI SÓC - Florenci Mauné (1969)
En fundar Mauné i els seus Dinàmics havia estat un temps sense compondre sardanes i la gent li demanava que hi tornés.
Enregistrada per la Cobla Montgrins, en el CD Sardanes d'avui i de sempre
Sardana EL MEU ESPILL - Florenci Mauné (1970)
Sardana dedicada a la seva filla Montserrat (una servidora, vaja!), per la gran semblança "en tot" que tenien.
Sardana EL RETORN - Florenci Mauné (1976)
Sardana molt senzilla, després que a l'any 1970 patís una trombosi cerebral. Va haver d'estudiar de nou solfeig i harmonia, però va aconsseguir tornar a compondre.
La va dedicar al metge que el va portar al llarg de la seva recuperació, el Dr. August Moret.
Sardana DAVID - Florenci Mauné (1977)
Sardana també senzilla, dedicada al seu nét, que en aquell moment tenia un any.
Sardana AMB EL COR VALENT - Florenci Mauné (1979)
Sardana que va escriure, després de ser intervingut a cor obert, deu anys després de patir la trombosi cerebral.
Sardana MARIA DEL MONT - Florenci Mauné (1981)
Última sardana que va escriure.
La va dedicar a la seva néta, Maria del Mont que en aquell moment tenia un any.
Amb aquesta sardana i als 56 anys, en Florenci Mauné, es va desvincular de la música i de la composició. Una pena per un gran compositor, però es trobava molt fatigat i ja no era en MAUNÉ d'abans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)