En aquest quadre pintat per l'artista figuerenc Diego Torrent, i encarregat pel meu pare, podreu apreciar el que sentireu quan escolteu la sardana.
La gran rufa de tramuntana amb els cavalls desbocats, el monument a Monturiol per simbolitzar el centre de Figueres amb els plataners desfullats, a mà dreta una parella, els meus pares, a sota la silueta de Figueres i abaix de tot el mas on vivia la meva mare al final del carrer Sant Antoni quan encara no hi havia cases. Uns sardanistes amb la muntanya de la Mare de Déu del Mont al fons. I a mà esquerra el meu pare davant el piano, una imatge molt habitual, que la tinc ben gravada a la memòria.
Si escolteu bé, sentireu la tramuntana que feia el 10 de gener de 1947, com la que està bufant casualment avui mateix, 72 anys més tard.
Curiosament va ser censurada pel franquisme, en pensar que es tractava d'una data relativa a un esdeveniment polític. En canvi, era la data en què els meus pares es van prometre, un dia molt entramuntanat.
Cobla REUS JOVE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.