PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


dimarts, 24 de desembre del 2013

Biografia de FLORENCI MAUNÉ i MARIMONT



FLORENCI  MAUNÉ  I  MARIMONT

Neix a Figueres el 18 de juliol de 1925, fill de Carles Mauné i Alay (músic i compositor) i de Teresa Marimont. Casat amb Isabel Roca i té una filla, Montserrat.
Als 8 anys inicià les seves primeres passes musicals  a l’escola del Casino Menestral de Figueres .
Un cop per setmana i amb la seva bicicleta anava a Castelló d’Empúries, a rebre les primeres lliçons d’harmonia, contrapunt i fuga, elements indispensables per a tot bon compositor.
La seva primera sardana l’escriu l’any 1944, tenia 19 anys i li posa per títol Nostra Dansa, nom de la Colla Sardanista de la qual ell formava part com a ballador.
Quan tenia 16 anys formà l’ Orquestra Moyambos juntament amb uns quants estudiants, amics d’institut i també músics.
Ben aviat, als 18 anys, el seu pare l’incorporà a la Cobla-orquestra Antiga Pep, on hi restà nou anys. De l'any 1944 a 1952, en va ser el director.
Tenia 24 anys, quan Pere Teixidor i Elias el va fer director d’orquestra de la seva Agrupació Lírica Tàlia, en la qual va dirigir les sarsueles Los claveles, La Dolorosa, La del Manojo de Rosas, etc., anant a diverses ciutats i això li va donar una certa importància entre les orquestres de l’Empordà.
D’aquí que entrés a l’any 1952 com a director a la Cobla-orquestra Caravana , de Torroella de Montgrí, on acabà de manifestar les seves dots de gran pianista i notable instrumentista de trombó, fiscorn i acordió.
Fou al mateix temps un arranjador sensible i un compositor de sardanes pulcre i inspirat. Però per damunt de tot s’afirmà com un director d’orquestra de tremp, autoritari i enèrgic, assolint matisos gairebé increïbles.
A l’any 1956, va ser cofundador de la Cobla-orquestra Costa Brava , de Palafrugell. Sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats.
En el curs de la seva etapa de director artístic de la Costa Brava, fou promotor d’unes gravacions per a la casa Columbia.
Fou un innovador, músic excel·lent, millor persona i un treballador infatigable, essent el màxim artífex de la sòlida personalitat musical que de bon antuvi tingué aquella Cobla-orquestra, arribant a una alçària tan manifesta que li permeté actuar al Palau de la Música Catalana de Barcelona, on hi tingué un èxit esclatant.
Una faceta que no va abandonar en cap moment de la seva vida, va ser la de compositor de sardanes.
L’any 1965 va crear el conjunt de música moderna, Mauné i els seus Dinàmics, compost per 5 excel·lents músics. Ben aviat es feren remarcar entre les orquestrines “pop” més importants de Catalunya.
És remarcable la gran vista comercial que tingué en Mauné. Fou el pioner en portar dos teclats i d’incorporar la tenora a la música ballable, creant arranjaments de cobla-fusió.
Cal destacar els dos discos de Tenora 66, amb peces com L’Emigrant o Per tu ploro, enregistrats per Edigsa. I dos discos de ballables amb peces com Hola Juventud, Cadaqués ..., enregistrats per Sandiego.
Malauradament als 45 anys, una embòlia cerebral en plena actuació, el va deixar impossibilitat quan estava en la plenitud del seu art. Va perdre el llegir, l’escriure i el més important per ell, la música.
Malgrat això, però, tornà a estudiar harmonia (per correspondència i amb molta força de voluntat) i va compondre quatre sardanes bastant senzilles, les darreres: El retorn, Amb el cor valent, David, i Maria del Mont, dedicades aquestes dos últimes als seus néts.
Florenci Mauné va morir a Figueres el 13 de juliol de 1995 a l’edat de 69 anys.

Trobaràs més informació en aquesta entrada de la Vikipèdia:


dilluns, 23 de desembre del 2013

SARDANES escrites i per escoltar de FLORENCI MAUNÉ i MARIMONT

En aquesta pàgina, trobareu totes les sardanes que va escriure en Florenci Mauné.

Les que estan en vermell, si les cliqueu, les podreu escoltar.

Tal com passa amb les sardanes de Carles Mauné, n'hi ha alguna que no se sent bé, perquè han estat gravades en algun aplec o ballada.



També podeu accedir a la Playlist, clicant aquí



Sardana NOSTRA DANSA - Florenci Mauné (1944)
Sardana dedicada a la Colla Sardanista que ell mateix va formar.


Lletra de la sardana NOSTRA DANSA  


Sardana RECORD D'EMPÚRIES (1944)


Sardana GENT D'ARA (1952)


Sardana EL CAFÈ DELS MURRIS


Sardana EL VAILET CONTENT (1945) 


Sardana FESTEIG INÚTIL (1946)


Sardana NOSTRA PEDRA (1946) 


Sardana ISABEL - Florenci Mauné (1947) 
Sardana dedicada a la que seria la seva esposa Isabel Roca



Sardana LES FIRES DE SANTA CREU (1948)


Sardana L'ENTUSSIASME D'EN BOSCH - Florenci Mauné 

Sardana dedicada a un gran sardanista, en Pere Bosch (1947)


Sardana EL 10 DE GENER - Florenci Mauné (1947) 
Sardana El 10 de Gener. De manera anecdòtica cal dir que aquesta sardana fou prohibida  per la censura franquista en pensar que es tractava d'una data relativa a algun esdeveniment de caire polític. En canvi és la data en que es va prometre amb la que després seria la seva esposa.
Si escolteu bé, sentireu la tramuntana que feia aquell dia.


Sardana EL 10 DE GENER - COBLA REUS JOVE 
Vídeo de la Sardana EL 10 DE GENER, enregistrada per la Cobla Reus Jove, durant el Concert de Nadal de 2006, en el Teatre Bartrina. 


Sardana BELL-LLOCH (1949)


Sardana EL CLAREJAR (1945)


Sardana DE TU A TU (1950) Sardana obligada de dos fiscorns.


Sardana DUBTANT (1950) Sardana REVESSA.


Sardana EL MERCAT DELS TORTELLS - Florenci Mauné (1951)

Sardana dedicada al Mercat que es cel·lebra al poble de BÀSCARA, el diumenge abans de Rams.


Sardana CANÇÓ ENFADOSA (1951) Sardana REVESSA
 

Sardana EL BULLICI DE SANTA CREU - Florenci Mauné (1954) 
Sardana escrita amb motiu de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres.



EL BULLICI DE SANTA CREU - Cobla REUS JOVE
Vídeo enregistrat al Teatre Bartrina de Reus, el 26 de Gener de 2014, interpretat per la Cobla REUS JOVE.

Sardana BONA SORT (1955) Sardana REVESSA
 

Sardana EL JOGUET DELS AVIS - Florenci Mauné (1957) 
Sardana dedicada a la seva filla Montserrat


Sardana COM TU LA VOLIES - Florenci Mauné (1957) 

Sardana dedicada a la seva esposa, ja que volia una nena amb els ulls blaus i els cabells negres i així va ser la Montserrat.
Enregistrada per la Cobla Costa Brava en el CD commemoratiu del seu 50è aniversari.


Sardana LA CALÀNDRIA - Florenci Mauné (1958)
Sardana dedicada a la Societat del Masnou actualment anomenada "Fundació La Calàndria"


Sardana L'APLEC DE FIGUERES - Florenci Mauné (1959) 
Sardana dedicada a l'Aplec que es cel·lebra cada any a Figueres.
Enregistrada per la Cobla Ciutat de Girona l'any 1993.


Sardana PASSANT FEBRE (1960) Sardana REVESSA


Sardana EL SALT DE LA REINA - Florenci Mauné (1960)   

Sardana dedicada al Monestir de Sant Pere de Rodes.
Enregistrada per la Cobla La Principal de La Bisbal en el CD Entre ceps i oliveres 
També va estar enregistrada l'any 1986 per la Cobla Miramar, en el disc Pinzells de Tramuntana
I l'any 2009, per la Orquestra de Cambra de l'Empordà, en el CD Compositors de Figueres, Ciutat Mare de la Sardana


Sardana PENSANT EN L'ENRIC - FLORENCI Mauné (1961) 
Sardana obligada de Tible, dedicada a l'Enric Barnosell, virtuós d'aquest instrument.



Sardana ELS DE CA LA GRÀCIA - Florenci Mauné (1963) 
Sardana obligada de Tenor i Tible, dedicada a la casa pairal del seu pare Carles Mauné a Vilamacolum.



Sardana ENCARA HI SÓC - Florenci Mauné (1969) 
En fundar Mauné i els seus Dinàmics havia estat un temps sense compondre sardanes i la gent li demanava que hi tornés.
Enregistrada per la Cobla Montgrins, en el CD Sardanes d'avui i de sempre


Sardana EL MEU ESPILL - Florenci Mauné (1970)
Sardana dedicada a la seva filla Montserrat (una servidora, vaja!), per la gran semblança "en tot" que tenien.


Sardana EL RETORN - Florenci Mauné (1976)
Sardana molt senzilla, després que a l'any 1970 patís una trombosi cerebral. Va haver d'estudiar de nou solfeig i harmonia, però va aconsseguir tornar a compondre.
La va dedicar al metge que el va portar al llarg de la seva recuperació, el Dr. August Moret.


Sardana DAVID - Florenci Mauné (1977)
Sardana també senzilla, dedicada al seu nét, que en aquell moment tenia un any.


Sardana AMB EL COR VALENT - Florenci Mauné (1979)
Sardana que va escriure, després de ser intervingut a cor obert, deu anys després de patir la trombosi cerebral.


Sardana MARIA DEL MONT - Florenci Mauné (1981) 
Última sardana que va escriure.
La va dedicar a la seva néta, Maria del Mont que en aquell moment tenia un any.

Amb aquesta sardana i als 56 anys, en Florenci Mauné, es va desvincular de la música i de la composició. Una pena per un gran compositor, però es trobava molt fatigat i ja no era en MAUNÉ d'abans.
     
   


dissabte, 21 de desembre del 2013

FOTOS de Mauné i els seus Dinàmics



Estirat a terra: Joan Puig
Ajupits: Eduard Pomés a l'esquerra i Toni Gadea a la dreta
Drets: Mauné a l'esquerra i en Joli a la dreta.



 Foto de publicitat



 Drets: Eduard Pomés, Florenci Mauné i Josep Joli
Asseguts: Toni Gadea i Joan Puig




En plena actuació.












Pati Blanc de Llançà - Foto família Serradell





Florenci Mauné amb els dos teclats



Innovació als anys 60, tenora i guitarra elèctrica







Muntatge per a la portada del disc on hi 
ha la cançó La Camioneta 

      
 
Florenci Mauné tot concentrat

 

Florenci Mauné i Salvador Escamilla a Radioscope el 1966 




 Mauné i Escamilla a Radioscope el 1966




Foto feta per a la publicitat del disc Tenora 66



Drets: Florenci Mauné, Josep Mª Surrell i Eduard Pomés
Asseguts: Josep Joli, Guillermo Gil i Joan Puig 
Fotografia feta a Scopas


divendres, 20 de desembre del 2013

DISCOGRAFIA de Mauné i els seus Dinàmics

Mauné i els deus Dinàmics van treure al mercat quatre singles. Els dos primers en castellà amb el nom de Mauné y sus Dinámik's i els dos últims, amb temes de cobla-fusió, que van marcar molt en el seu temps per ser-ne els pioners i al mateix temps van rebre dures crítiques.

Aquí us deixo tot el material






 



















Si cliqueu podreu escoltar les versions de Tenora66 que PICAP ha netejat amb molta cura. També trobareu una versió cantada i inèdita d'un dels dos discs.


Tres Perlas, escrita per Florenci Mauné i interpretada per "Los Embajadores en la Costa Brava" junt amb Mauné i els seus Dinàmics


Programa NYDIA (any 2001 - nº 27)


Nydia es una mirada oberta i transversal a les músiques i danses catalanes, des de l'arrel als llenguatges més contemporanis



 

dijous, 19 de desembre del 2013

PUBLICITAT i RETALLS DE PREMSA de Mauné i els seus Dinàmics




Primera publicitat de "Mauné y sus Dinamik's"



   
 Primer tríptic de "Mauné y sus Dinamik's"


 Un dels primers cartells, disseny d' Eduard Bartolí



Amb una de les imatges del cartell anterior van confegir un tríptic. Al obrir-lo es veia aquesta foto.

D'esquerra a dreta: Antoni ("Toni") Gadea, Eduard Pomés ("Eddy", aquí ja posen dues "d" en el sobrenom, en la primera propaganda constava com "Edy"), Josep Joli, Joan Puig ("Johny": en la primera propaganda constava com a "Jony") i Florenci Mauné.

Foto: Arxiu Esteve Palet i Ribas.



Part exterior del tríptic.
Foto: Arxiu Esteve Palet i Ribas.




Tríptic realitzat per Eduard Bartolí (Nadal 1965)



Tarja feta per Discos Edigsa, per publicitar TENORA 66


Tarja de publicitat 
1965-1966



Felicitació de Nadal 1966






Esbós (1) de publicitat d'Eduard Bartolí




 Esbós (2) de publicitat d'Eduard Bartolí




Esbós (3) de publicitat d'Eduard Bartolí 
 

 Fotografia de publicitat
Aquí hi ha una nova incorporació,
en Jesús Soler en substitució
de Toni Gadea.  


Una altre fotografia de la mateixa època


Més informació al blog de Josep Loredo
Blog (cliqueu)


Article de la Revista Destino
nº 1515 (20-08-1966)
firmat per Alberto Mallofré


 Article de la Revista Destino
nº 1519 (17-09-1966)
firmat per Jorge Bonet Rovira 


 Article del Setmanari català d'avui
Any 1 - nº 16 
Barcelona (04-11-1966)
A l'apartat Els Quatre Cantons 


de Narcís Comadira
 Teatre Lliure 

Xavier Albertí va voler posar 
L'EMIGRANT de Mauné i els seus Dinàmics
com a fons de l'obra que va dirigir.  


El Punt Avui, 28-04-13



El Dominical del Diari de Girona
23-03-14