PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


divendres, 4 de desembre de 2020

Juli Garreta - Sardana La Rondalla, estrenada a figueres el 1902

 Juli Garreta  -  Sardana La Rondalla, estrenada a figueres el 1902


El Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres posseeix un arxiu amb més de 4.000 sardanes. 
En aquests moments, s’està realitzant una indexació d’aquest material i al mateix temps es
fa la recerca de l’any d’estrena de cada sardana.
Ens va sobtar que una sardana del compositor Juli Garreta s’hagués estrenat a Figueres l’any 1902.
Fent recerca en la premsa del moment, vam trobar que la sardana La Rondalla havia estat presentada en un concurs de sardanes corresponent a les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres. 
Hi van concórrer 27 sardanes; Juli Garreta n’hi va presentar tres: La rondalla, La pecadora i La filla del marxant, que va guanyar el 3r premi.

En aquest treball, es poden veure els expedients de comptes de l'Ajuntament de Figueres relatius a aquest concurs, així com la cobla que va guanyar la seva interpretació. A més del jurat qualificador, així com la vida musical de la família Codina de Figueres.

Podeu veure tot el treball en el següent enllaç




dilluns, 21 de setembre de 2020

L'Eduard Pomés ens ha deixat

 L'Eduard Pomés i González ens ha deixat a l'edat de 79 anys.


A l'Eduard el conec des de l'any 1965, quan va entrar a formar part del conjunt Mauné i els seus Dinàmics. Jo era jove en aquell moment, però el recordo sempre amb una rialla a la cara, amb veu potent...venia amb en Joan Puig, també component del conjunt, a assajar al garatge de casa. Des de llavors hi va haver més que una relació de treball, hi havia una gran amistat entre els 5 components del conjunt: Florenci Mauné, Josep Joli, Joan Puig, Eduard Pomés i Toni Gadea. Era tanta l'amistat que per Setmana Santa quan no era permès fer ball, anaven els quatre matrimonis, en Gadea era molt jovenet, a fer algun viatge.



En el conjunt, l'Eduard tocava el saxo, el clarinet i el violí. 


El 16 d'octubre de 2015, vaig estar al seu hotel de Cadaqués, lloc on s'hi va estar al peu del canó ajudant amb el que fos necessari, fins al mes passat quan el van haver d'ingressar a l'Hospital Trueta. El motiu de la meva visita va ser fer-li una entrevista per un treball que porto entre mans sobre el meu pare.

Això es el que em va explicar l'Eduard:

Vaig néixer el 6 de novembre de 1940. Vaig començar a estudiar música a Cadaqués amb en Rafel igual que en Joan Puig. 

Vaig començar a tocar amb la Panamà (amb en Carles Mauné) fent bolos amb en Corsellas que em feia classes de violí. Després amb la Ritmos, Mediterrània, Principal de Palafrugell durant 3 anys. Vaig plegar per casar-me als 22 anys i volia deixar la música i quedar-me a l'hotel fins que va venir en Florenci Mauné a buscar-me per tocar al conjunt Mauné i els seus Dinàmics.

Assajàvem primer al garatge d'en Mauné i després al Casino Menestral. Vam debutar a Roses i des de Cadaqués veníem amb en Joan Puig i recollíem en Joli a Roses.

Vàrem tocar entre molts llocs al Picasso de Roses, Lords, Raqueta de Tamariu, els Ametllers, l'Arboleda de Palamós, Sant Boi, Cornellà, Barcelona carrer Florida Blanca al Prise que feien boxa. I vàrem alternar amb els Relámpagos, Mustang, Sirex, Longstar.

Vam anar varies vegades a Radioscope. La primera vegada ens vam trobar per actuar: En Serrat, Guillem d'Efac, Gloria, Pi de la Serra. I també als estudis Miramar.

Van ser dels millors anys de músic, ja que érem com una família, estàvem molt units.

Una anècdota es que quan tocàvem a França passava dins la caixa de les americanes ja  que el meu pare era cubà i jo no havia fet la mili ni aquí ni allà.




L'any 2016 vàrem organitzar un concert per celebrar els 50 anys del conjunt Mauné i els seus Dinàmics. Dels 5 components que formaven el conjunt, tres d'ells van tocar en el concert, en Josep Joli, en Joan Puig i en Toni Gadea. L'Eduard es va voler sumar a la celebració pujant a l'escenari al final del concert per abraçar als seus companys. Podeu veure l'enllaç del concert clicant aquí



Et trobarem molt a faltar Eduard!! Una abraçada a en Joli...segur que us trobareu!!



Fotos: Joan Prats - Jaume Nonell

 



 















dimarts, 18 de febrer de 2020

Sardana Bell-lloc







El dia 16 de febrer de 2020 la cobla Reus Jove va interpretar al Bravium Teatre de Reus un Concert d'aniversaris. 

Dins aquest concert, es va interpretar la sardana BELL-LLOC de Florenci Mauné en l'aniversari dels 25 anys de la seva mort i 95 del seu naixement.

Aquesta sardana la va escriure a l'any 1949 i des de llavors no s'havia tornat a interpretar. Està dedicada a l'explotació agrícola Bell-lloc S.A, entre Cantallops i Capmany, on s'hi feien unes festes amb participació de la cobla l'Antiga Pep on en aquells moments hi tocava en Florenci junt amb el seu pare Carles Mauné Alay i la coral de Campmany, dirigida per mossèn Francesc Berga.


Escrit per l'Eduard Sendra

BELL-LLOC (Sardana, 1949) - FLORENCI MAUNÉ I MARIMONT

El mestre Florenci Mauné va néixer el 1925 i va començar la seva trajectòria com a compositor a meitat dels anys quaranta, quan va presentar les primeres sardanes, segurament amb l’ajuda del seu pare i els seus mestres de d'harmonia.

L’any 45 va escriure una sardana titulada EL CLAREJAR... 
Sigui com sigui, el jove músic no en va quedar satisfet.
MAUNÉ en aquell moment és quan s’estava formant en l’harmonia, composició, i anava creant el seu segell personal pel que fa a l’estil de les seves sardanes.  
Així que l’hivern de L’any 1949, signava una nova composició que batejava com a Bell-lloc (dedicada a un indret de l’empordà) on anaven a actuar cada any amb la seva cobla (l'Antiga Pep de Figueres). 

Només va aprofitar el solo del tible dels primers compassos de curts en una altre tonalitat, i el cant central de llargs, encomanat a la tenora del que no va canviar res de res a la tenora, però tota la instrumentació, l’acompanyament, l’harmonia, tota la resta; la va refer de dalt a baix, amb un canvi molt destacat, millorant tot el treball harmònic, i fent una sardana molt més densa i completa, a l’estil d’altres grans èxits com el bullici de santa creu o el 10 de gener.

Estrenada l’any 1949 i recuperada d’entre les partitures del mestre, tot recordant aquest gran músic figuerenc, ara que fa 25 anys que ens va deixar. Recuperem una sardana plena de força, amb tot un reguitzell de recursos rítmics i harmònics que fan que sigui una sardana d’exigència elevada per a tots els músics de la cobla.  Mauné anava forjant el seu caràcter com a compositor, comptava amb 23 anys i ja era director de la Cobla-Orquestra Antiga Pep de Figueres, de la que en fou el director musical des de l'any 1944.
Expliquen les cròniques que com a director d’orquestra, sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats. 
Anem a escoltar aquesta sardana on, si pareu atenció, podreu veure com hi ha alguns passatges de la música, que ens recorden la forta tramuntana empordanesa. 



Des d'aquí vull agrair l'interès de l'Eduard Sendra en recuperar aquesta i moltes altres sardanes que estan en l'oblit.




divendres, 1 de març de 2019

Fons històric de fotos de cobles

Crònica escrita per Robert Roqué al Diari de Girona del divendres 1 de març de 2019

Gràcies a Javier Gironella, bon amic meu, hem pogut donar a conèixer un fons històric de fotos de cobles. En Josep Loredo ha estat el responsable d'identificar orquestres i músics












La Generalitat de Catalunya ha posat a disposició a través d'internet, i gràcies a la donació de Montserrat Mauné a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, una col·lecció d'imatges i documentació de diverses cobles de principis del s. XX. 
Clicant AQUÍ es pot fer la cerca d'aquests documents.

Es tracta d'un total de 153 documents de diversa naturalesa: fotografies, postals, díptics, tríptics o llibrets. El responsable d'atorgar-li la identificació amb els noms dels músics ha estat el professor de tenora i músic de La Principal d'Olot Josep Loredo. És el responsable d'una pàgina electrònica amb milers de fotos antigues de cobles i orquestres, de manera que aquest coneixement profund li ha permès desenvolupar aquesta tasca. I encara més, ha pogut fins i tot incorporar-hi informació extra dels músics, com ara de quina cobla venien, de qui eren fills, etc.

Aquest fons documental el tenia Xavier Gironella. El seu avi i el seu pare es van encarregar de contractar les cobles que actuaven a la seva població, propera a Figueres. Fa poc va decidir regalar-la a la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, la citada Mauné, qui va cedir-la a l'Arxiu Comarcal.

D'aquesta manera es posa a l'abast de tothom, i de manera gratuïta, un arxiu fotogràfic molt interessant que pot ajudar investigadors, historiadors, músics i curiosos del món de la música, la cobla i la sardana.


Josep Loredo i Moner 

Comentem la pàgina d'internet de Josep Loredo i la seva personalitat. Nascut a Amer el 22 de maig del 1954, és músic, saxofonista i tenora, i compositor. És deixeble, entre d'altres, de Pere Fontàs i Puig, Adolf Ventas i Rodríguez, Ricard Viladesau i Caner, Jaume Vilà i Figueras i Josep Colomer i Ribera.

L'abril del 2009 promogué l'Associació Salvem Susqueda, que maldava perquè no es fes una segona pedrera a la carretera d'El Pasteral al pantà de Susqueda. Va ensenyar a l'Escola de Música de Palafrugell i va escriure un mètode per a tenora, vàlid per a músics veterans, estudiants i mestres. El juliol de 2016 a l'aplec d'Olot es va retre un homenatge a la seva obra d'instrumentalista i compositor, i com a estudiós de la història de les cobles de Catalunya. Actualment actua com a tenora a la cobla La Principal d'Olot.

Anotem aquestes línies per parlar-vos del web de Josep Loredo, un ampli i completíssim treball sobre les cobles, orquestres i músics. Un minuciós estudi, en el qual es troba tota mena d'informació sobre la composició de formacions musicals; dades històriques, nom dels diferents components de cadascuna, fotografies, etc. Ho trobareu a: Fotos, formacions musicals de Catalunya




dijous, 10 de gener de 2019

Sardana EL 10 DE GENER de Florenci Mauné i Marimont. Escrita l'any 1947.

En aquest quadre pintat per l'artista figuerenc Diego Torrent, i encarregat pel meu pare, podreu apreciar el que sentireu quan escolteu la sardana.



La gran rufa de tramuntana amb els cavalls desbocats, el monument a Monturiol per simbolitzar el centre de Figueres amb els plataners desfullats, a mà dreta una parella, els meus pares, a sota la silueta de Figueres i abaix de tot el mas on vivia la meva mare al final del carrer Sant Antoni quan encara no hi havia cases. Uns sardanistes amb la muntanya de la Mare de Déu del Mont al fons. I a mà esquerra el meu pare davant el piano, una imatge molt habitual, que la tinc ben gravada a la memòria.

Si escolteu bé, sentireu la tramuntana que feia el 10 de gener de 1947, com la que està bufant casualment avui mateix, 72 anys més tard.


Curiosament va ser censurada pel franquisme, en pensar que es tractava d'una data relativa a un esdeveniment polític. En canvi, era la data en què els meus pares es van prometre, un dia molt entramuntanat.


EL 10 DE GENER

( cliqueu per escoltar-la)

Cobla  REUS JOVE



dissabte, 2 de desembre de 2017

Un cafè amb...JOSEP JOLI

El 24 de novembre i l'1 de desembre de 2017, en Josep Joli i jo vam tenir la sort de ser convidats per Empordà TV per parlar de la nostra amistat, que ve molt de lluny.

 

Vam fer un recorregut de la mà dels dos noms que han lligat aquesta història: Florenci Mauné i Marimont i Josep Joli i Blanch. Dos amics, dos companys, dos músics, dos compositors... que de ben joves van compartir moltíssimes vivències, tant musicals com familiars. Dos músics que participaven de les mateixes afinitats i idees. Van tocar junts en tres formacions diferents: amb la cobla orquestra Antiga Pep, representada pel meu avi Carles Mauné i Alay; amb la cobla-orquestra Costa Brava, de la qual van ser cofundadors, i amb el conjunt pop-ieié Mauné i els seus Dinàmics. Us deixo l'enllaç dels dos programes per si us ve de gust delectar-vos amb la memòria i el bon saber de l'amic Josep Joli




divendres, 2 de juny de 2017

Torna-la a tocar Sam

TORNA-LA A TOCAR SAM, es un programa de ràdio L'Escala, presentat per Jordi Piqué Sagrera. 
El programa del 28-05-17 el va dedicar exclusivament a en Josep Joli i a Mauné i els seus Dinàmics.