PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


divendres, 1 de març de 2019

Fons històric de fotos de cobles

Crònica escrita per Robert Roqué al Diari de Girona del divendres 1 de març de 2019

Gràcies a Javier Gironella, bon amic meu, hem pogut donar a conèixer un fons històric de fotos de cobles. En Josep Loredo ha estat el responsable d'identificar orquestres i músics












La Generalitat de Catalunya ha posat a disposició a través d'internet, i gràcies a la donació de Montserrat Mauné a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, una col·lecció d'imatges i documentació de diverses cobles de principis del s. XX. 
Clicant AQUÍ es pot fer la cerca d'aquests documents.

Es tracta d'un total de 153 documents de diversa naturalesa: fotografies, postals, díptics, tríptics o llibrets. El responsable d'atorgar-li la identificació amb els noms dels músics ha estat el professor de tenora i músic de La Principal d'Olot Josep Loredo. És el responsable d'una pàgina electrònica amb milers de fotos antigues de cobles i orquestres, de manera que aquest coneixement profund li ha permès desenvolupar aquesta tasca. I encara més, ha pogut fins i tot incorporar-hi informació extra dels músics, com ara de quina cobla venien, de qui eren fills, etc.

Aquest fons documental el tenia Xavier Gironella. El seu avi i el seu pare es van encarregar de contractar les cobles que actuaven a la seva població, propera a Figueres. Fa poc va decidir regalar-la a la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, la citada Mauné, qui va cedir-la a l'Arxiu Comarcal.

D'aquesta manera es posa a l'abast de tothom, i de manera gratuïta, un arxiu fotogràfic molt interessant que pot ajudar investigadors, historiadors, músics i curiosos del món de la música, la cobla i la sardana.


Josep Loredo i Moner 

Comentem la pàgina d'internet de Josep Loredo i la seva personalitat. Nascut a Amer el 22 de maig del 1954, és músic, saxofonista i tenora, i compositor. És deixeble, entre d'altres, de Pere Fontàs i Puig, Adolf Ventas i Rodríguez, Ricard Viladesau i Caner, Jaume Vilà i Figueras i Josep Colomer i Ribera.

L'abril del 2009 promogué l'Associació Salvem Susqueda, que maldava perquè no es fes una segona pedrera a la carretera d'El Pasteral al pantà de Susqueda. Va ensenyar a l'Escola de Música de Palafrugell i va escriure un mètode per a tenora, vàlid per a músics veterans, estudiants i mestres. El juliol de 2016 a l'aplec d'Olot es va retre un homenatge a la seva obra d'instrumentalista i compositor, i com a estudiós de la història de les cobles de Catalunya. Actualment actua com a tenora a la cobla La Principal d'Olot.

Anotem aquestes línies per parlar-vos del web de Josep Loredo, un ampli i completíssim treball sobre les cobles, orquestres i músics. Un minuciós estudi, en el qual es troba tota mena d'informació sobre la composició de formacions musicals; dades històriques, nom dels diferents components de cadascuna, fotografies, etc. Ho trobareu a: Fotos, formacions musicals de Catalunya




dijous, 10 de gener de 2019

Sardana EL 10 DE GENER de Florenci Mauné i Marimont. Escrita l'any 1947.

En aquest quadre pintat per l'artista figuerenc Diego Torrent, i encarregat pel meu pare, podreu apreciar el que sentireu quan escolteu la sardana.



La gran rufa de tramuntana amb els cavalls desbocats, el monument a Monturiol per simbolitzar el centre de Figueres amb els plataners desfullats, a mà dreta una parella, els meus pares, a sota la silueta de Figueres i abaix de tot el mas on vivia la meva mare al final del carrer Sant Antoni quan encara no hi havia cases. Uns sardanistes amb la muntanya de la Mare de Déu del Mont al fons. I a mà esquerra el meu pare davant el piano, una imatge molt habitual, que la tinc ben gravada a la memòria.

Si escolteu bé, sentireu la tramuntana que feia el 10 de gener de 1947, com la que està bufant casualment avui mateix, 72 anys més tard.


Curiosament va ser censurada pel franquisme, en pensar que es tractava d'una data relativa a un esdeveniment polític. En canvi, era la data en què els meus pares es van prometre, un dia molt entramuntanat.


EL 10 DE GENER

( cliqueu per escoltar-la)

Cobla  REUS JOVE



dissabte, 2 de desembre de 2017

Un cafè amb...

El 24 de novembre i l'1 de desembre de 2017, en Josep Joli i jo vam tenir la sort de ser convidats per Empordà TV per parlar de la nostra amistat, que ve molt de lluny.
Vam fer un recorregut de la mà dels dos noms que han lligat aquesta història: Florenci Mauné i Marimont i Josep Joli i Blanch. Dos amics, dos companys, dos músics, dos compositors... que de ben joves van compartir moltíssimes vivències, tant musicals com familiars. Dos músics que participaven de les mateixes afinitats i idees. Van tocar junts en tres formacions diferents: amb la cobla orquestra Antiga Pep, representada pel meu avi Carles Mauné i Alay; amb la cobla-orquestra Costa Brava, de la qual van ser cofundadors, i amb el conjunt pop-ieié Mauné i els seus Dinàmics. Us deixo l'enllaç dels dos programes per si us ve de gust delectar-vos amb la memòria i el bon saber de l'amic Josep Joli.

divendres, 2 de juny de 2017

Torna-la a tocar Sam

TORNA-LA A TOCAR SAM, es un programa de ràdio L'Escala, presentat per Jordi Piqué Sagrera. 
El programa del 28-05-17 el va dedicar exclusivament a en Josep Joli i a Mauné i els seus Dinàmics.




dissabte, 4 de març de 2017

Emili Juanals i Roqué


EMILI JUANALS I ROQUÉ (Palafrugell, 9/12/1928 -18/08/2016) fou un trompetista i compositor de sardanes.

Va fer els primers estudis amb el seu pare Lliberat Juanals, instrumentista de fiscorn i trombó (La Principal de Palafrugell, La Arbucienca, La Principal de La Bisbal, Fatxendes i Costa Brava).

Va tocar a l'Emporitana de Verges, Girona, Maravella (fundador), Tropicana (fundador) i Costa Brava (fundador * ).

* El 1956 fou membre fundador junt amb el meu pare Florenci Mauné, de la Cobla-Orquestra Costa Brava de Palafrugell. Va compondre més d'un centenar de sardanes.


 
 
 EMPORITANA (1945)
A la Festa del Remei (Verges), el 13 d'Octubre de 1945.
Darrere: Desconegut, Eusebi Saló, Emili Juanals, Genís Canet, Martí Bofill de la Iglesia, Joaquim Ferrer i Amer ("Quim Gil") i Manel Amer Pujol
Davant: Josep Morell, Josep Saguer ("Pep Xeto"), Lluís Felip, Josep Ferrer i Teixidor i Josep ("Pitu") Faixedas.
 
 GIRONA(1949)
Cartell oficial de la temporada 1949-1950, disseny de Lluís Cairó i Soms.
Començant pel vèrtex superior, i continuant en sentit horari:
Josep ("Pitu") Comalada, Joan Saliné, Emili Juanals, Lluci Badosa, Josep Colomer, Josep Mª Boix, Joan Bosch, Josep Genís, Martí Font Triadú, Antoni Vilà ("Pirro"), Pere Serra i Josep ("Pitu") Faixedas.
 
MARAVELLA (1951)
En aquest primer cartell amb fotos de Barber, en el disseny del qual hi ha ressonàncies dalinianes, els components fundacionals són, començant per dalt a l'esquerra, baixant i tornant a pujar cap a la dreta:
Joaquim Costa i Horts, Miquel Tudela, Josep ("Pitu") Faixedas, Felicià Juanola, Narcís Vendrell i Ferrer, Emili Juanals, Joaquim Ribas i Plaja ("Quim de Serra"), Joaquim Coma, Josep Ferrer, Pere Magret i Alsina, Lluís Ferrer, Lluís Brugada i Miquel Felip i Carreras.
Foto: Fons Emili Juanals. Museu de la Mediterrània.

TROPICANA (1955)
Durant l'any 1954 s'estava gestant la creació de la Cobla-orquestra Costa Brava. Tot i que es portava força en secret, alguns dels músics que s'hi havien compromès van ser apartats de les seves formacions al "descobrir-se el pastís" ... i a més córrer es va formar aquesta Orquestra de Palafrugell, per esperar el debut de la Costa Brava, que encara trigaria un temps; van tenir un èxit tan esclatant, donada la qualitat dels seus membres, que fins i tot es van plantejar de seguir amb aquesta i abandonar la idea de la nova Orquestra. No obstant no va ser així, i la Costa Brava va debutar el mes de Febrer de 1956.
Els components de la Tropicana eren doncs, d'esquerra a dreta: Narcís Paré i Ros [representant, procedent de la Cobla-orquestra Selvatana], Lluís Palet i Pou [procedent de la Cobla-orquestra Maravella], Emili Juanals [procedent de la Cobla-orquestra Maravella], Joan Pujol i Amat [procedent de l'Orquestra Los Camagüey's; no va ser fundador de la Costa Brava], Josep Mª Bofill i Casas [procedent de la Cobla-orquestra Maravella], Jaume Esteve i Homs ("Met refilaire") [procedent de la Cobla-orquestra Maravella] i Josep Bastons i Fàbrega [procedent de la Cobla-orquestra Maravella].
Van cedir el nom als que en poc temps serien una nova formació gironina, el Conjunt Setson.
 
 COSTA BRAVA (1956)
El 29 d'Abril de 1956, a punt de començar una sardana, a Tortellà.
Darrere: Emili Juanals, Joan Bofill ("Nano"), Joaquim Coma, Florenci Mauné, Santiago Bañeras, Lliberat Juanals i Lluís Palet
Davant: Josep Morell, Narcís Paré, Jaume Esteve ("Met refilaire")Joaquim Ribas ("Quim de Serra"), Josep Mª Bofill i Josep Joli.
  
COSTA BRAVA (1958)
Sala Edison - A dalt de tot: Josep Bastons (bateria i cantant)
Trompetes: Emili Juanals, Lluís Carreras i Sebastià Carreras
Contrabaix: Josep Joli
Trombons: Santiago Bañeras, Lluís Palet i Lliberat Juanals
Piano i direcció: Florenci Mauné
Saxos: Jaume Esteve ("Met refilaire"), Narcís Paré, Joaquim Ribas ("Quim de Serra"), Josep Mª Bofill i Josep Morell.
 
COSTA BRAVA (1992)
Palafrugell, 23 d'Abril de 1992.
Darrere: Alfons Miàs, Lluís Plaja, Emili Juanals, Joan Vilanova (4 trompetes!)*, Miquel Balliu, Eduard Figaró i Joan Moré
Davant: Francesc Ollé, Jesús Tarrida, Tomàs Bahí, Jaume Font, Jordi Alsina i Lluís Subiranas ("Subi").
Emili Juanals es jubilava la propera temporada, en que seria suibstituït per Joan Vilanova, que també faria la tasca de representant.
Foto: Arxiu Jaume Font.

 

M'ha ajudat amb alguna d'aquestes dades en Josep Loredo Moner
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/
 
 

Emili Juanals
Fotografia feta per Jaume Nonell el 25-02-2014
 
 
A finals del mes de setembre de l'any passat, la vídua de l'Emili, Sra. Mª Rosa Iglesias Oliu, juntament amb el seu fill Xavier Juanals, em van fer donació d'algunes de les obres de concert que l'Emili Juanals tenia en el seu arxiu. Aquestes obres eren arranjaments fets pel meu pare Florenci Mauné, en les temporades de 1956-1964 on van coincidir tots dos a la Cobla-Orquestra Costa Brava.
 
 












 
 
Una vegada més, vull fer arribar el meu agraïment a la família Juanals, per aquesta mostra desinteressada que varen tenir al oferir-me aquestes valuoses partitures, que aniran a formar part de l'arxiu particular de Carles i Florenci Mauné.
 

 
















diumenge, 18 de desembre de 2016

50è aniversari de Mauné i els seus Dinàmics

Dissabte 17 de desembre de 2016, es va commemorar el 50è aniversari de Mauné i els seus Dinàmics a la sala La Cate de Figueres.

Redacto aquesta entrada al blog, a nivell personal.

Va ser un acte ple d'emocions, de felicitat i de records, molts de records.

El conjunt Mauné i els seus Dinàmics es va formar l'any 1965, sota la batuta del meu pare Florenci Mauné, després d'haver estat 8 anys a la Cobla-Orquestra Costa Brava, de la qual en va ser cofundador i director. Cansat de córrer món i de dormir fora de casa, decideix formar un conjunt per poder fer actuacions dins l'àmbit regional i així poder-se dedicar més al negoci familiar, la sabateria i espardenyeria centenària.

Així que va reunir al contrabaixista Josep Joli - que coneix dels temps de l'Antiga Pep i que va cridar per fundar la "Costa Brava", dos joves músics de Cadaqués, en Joan Puig, saxo, tenora i cantant i l'Eduard Pomés, clarinet i saxo i el bateria Toni Gadea que el va descobrir amb 14 anys quan tocava al Casino Menestral.

El meu pare, inquiet, intrèpid i innovador com era, va decidir escriure una versió del "Concert d'Aranjuez" amb la tenora com a solista. Un dia, actuant a La Raqueta de Tamariu, els va sentir en Salvador Gratacós, un dels directius d'Edigsa, felicitant-los per la iniciativa que havien tingut d'incorporar la tenora i els proposà fer uns enregistraments.

Va ser quan van gravar els dos Ep's de Tenora 66 amb temes tant populars com Per tu ploro, L'Emigrant, La Santa Espina, Rosó, Muntanyes del Canigó, Evocació al Pirineu, Cançó de Traginers i un tema d'en Mauné, Som Catalans.

Enregistraments de l'època

L'èxit va ser tant gran, que els van cridar  a "Radioescop" el popular programa de Ràdiao Barcelona, dirigit i presentat per Salvador Escamilla; i també en un programa de Televisió Española, emès en motiu de les Festes de la Mercé de 1966.

Fotografies de l'època

Mauné i els seus Dinàmics arribaren a ser dels grups amb més solera de les comarques de Girona, actuant en sales de ball, discoteques i locals principals de la costa Brava en ple moviment turístic.

Hi va haver algun canvi en la formació, al marxar Toni Gadea a la orquestra Maravella, el va substituir en Jesús Soler i més tard en Guillermo Gil. També es va incorporar el teclista i guitarrista Josep Mª Surrell.

Però el 23 d'agost de 1970 el projecte d'en Mauné va quedar estroncat. Mentre estaven actuant al "Lord's" de Roses el meu pare va patir una fulminant embòlia cerebral, perdent la parla, el llegir i l'escriure i el més important per ell, la música.

En aquells anys no hi havien els mitjans d'avui dia per sobreviure un atac d'aquest tipus. Ni logopedes, vam ser la meva mare i jo que li vam ensenyar a parlar, llegir i escriure. Amb el temps i  va recuperar la música i amb moltíssima força de voluntat va tornar estudiar harmonia i encara va composar 4 sardanes, bastant senzilles per tot el que havia compost.

Així que dissabte vam tenir la oportunitat de fer un homenatge a aquest mític conjunt figuerenc que tant va marcar, no solament a Figueres i a la comarca, sinó arreu.

I en segon lloc, un merescut homenatge a Florenci Mauné, com a compositor i que va transmetre la seva música arreu del país.

Es van interpretar 3 temes del primer disc: Cadaqués, Hola Juventud i La Camioneta.
I 7 temes dels Ep's de Tenora66.

Al mateix temps vam poder incloure aquest concert dins els actes de la Marató de TV3, que una de les causes d'aquest any era l'ictus, embòlia o feridura que es deia quan el meu pare va tenir l'atac.

Per tant tota l'aportació íntegra ha anat destinada a la Marató de TV3.

I en total es van recaptar 1320 €.



Diploma enviat de la Fundació 


Moltes gràcies a tota la gent que dissabte ens van voler acompanyar i contribuir a aquesta causa. I en especial als músics que hi van col·laborar i a Alfons Gumbau Masó, pel seu guió i direcció. També per les presentadores Isabel Rey i Mª Elena Heredia.

Foto i vídeo de Xavi Toral



Joan Puig - Fotos de Jaume Nonell

Josep Joli

Joan Puig i Jordi Parrot

Toni Gadea


Santi Escura

Sergi Labarta


Josep Joli, Eduard Pomés i Toni Gadea

Salutació final

Agraïments finals sota l'atenta mirada del meu pare














diumenge, 4 de desembre de 2016

Concert de MAUNÉ I ELS SEUS DINÀMICS

Dissabte 17 de desembre tindrà lloc a Figueres un concert per celebrar els 50 anys del mític conjunt figuerenc MAUNÉ I ELS SEUS DINÀMICS. A les 19:30 h.a la Sala La Cate de Figueres.




Florenci Mauné i Marimont (Figueres, 1925-1995) va revolucionar el món sardanista, a mitjans dels anys seixanta, tocant adaptacions rockeres de peces d'Enric Morera i Pep Ventura. Mentre els Beatles incorporaven el sitar a melodies psicodèliques, Mauné i els seus dinàmics van fer el mateix amb la tenora. L'experiment seria anterior a l'aparició de la Companyia Elèctrica Dharma.

El pas dels anys ha permès redescobrir i valorar l'obra d'aquest conjunt empordanès de música moderna. El director teatral Xavier Albertí va incloure la seva versió de L'emigrant dins l'espectacle Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer), de Narcís Comadira, estrenat al Teatre Lliure l'any 2009.



Mauné i els seus Dinàmics - La història


Mauné va crear el conjunt el 1965 –que primer es deia Mauné y sus Dinamik's–. Ell hi tocava el piano i la claviolina elèctrica acompanyat de Joan Puig i Fornis (cantant, saxo, clarinet, tenora i guitarra elèctrica), Josep Joli i Blanch (Baix i violí), Eduard Pomés (Saxo, clarinet i violí) i Antoni Gadea i Reduan (bateria).

Per donar a conèixer el grup, Mauné va encarregar pòsters i cartells publicitaris al dissenyador Eduard Bartolí i al fotògraf Josep Sala. Algun d'aquests treballs serviria per il·lustrar un dels dos singles publicats amb la discogràfica Sandiego, de Girona. En aquests discos, els Dinàmics hi interpretaven temes ballables, en castellà, a ritme de bolero, txà-txà-txà o twist. Les gravacions incloïen dues peces originals de Mauné: Página en blanco i Cadaqués.

Els Dinàmics també van gravar dos singles amb Edigsa (1966-1967). En els discos, sota la denominació Tenora 66, la banda arrencava les sardanes de les places majors i les traslladava a les sales de ball, convertides en descàrregues de ritme vitamínic, seguint el model dels hits instrumentals de Booker T & the M.G.s, The Surfaris o The Ventures.

Els sectors més tradicionals del sardanisme van arronsar el nas davant d'aquests experiments. Tot això d'hibridar tenores amb un baix, una guitarra, una bateria i uns teclats els semblava un sacrilegi.

Mauné i els seus dinàmics van continuar fent bolos sense problemes, fins a la nit del 22 al 23 d'agost de 1970 . Aquella nit, a la sala "Lords", de Roses, mentre tocaven els primers compassos de Rock around the clock, en Florenci Mauné es va sentir malament. La mà dreta li va quedar aturada damunt del teclat mentre patia una embòlia cerebral als 45 anys. L'atac li faria perdre la parla, l'escriptura i les nocions musicals. Amb una gran força de voluntat, Mauné aconseguiria al cap dels anys recuperar part d'aquestes facultats.


Aquest 2016, es compleixen 50 anys de Tenora 66 i es per aquest motiu que els components que queden del grup, promoguts per la Montserrat Mauné, filla de l’ànima del grup, han volgut fer un replay i refrescar la memòria d’aquell temps.


                                                       Sebastià Roig