Dimecres 25 de març de 2026 ha tingut lloc la Festa de la Poesia a la Societat Coral Erato.
La Societat Coral Erato, fundada l’any 1862 a Figueres, és una de les entitats culturals amb més trajectòria de la ciutat. En els seus inicis formava part del moviment dels Cors de Clavé, que va tenir un paper clau en la difusió de la música popular a Catalunya.
Només un any després de la seva creació, el 1863, el cor masculí de l’Erato va aconseguir el primer premi en un certamen a Barcelona interpretant la composició Arre Moreu de Pep Ventura, sota la direcció de Gabriel Cotó, guanyant el 1r premi i rebent la distinció del Pensament d'or.
El seu compromís amb la cultura i la societat va ser reconegut l’any 2012 amb la Creu de Sant Jordi, una de les distincions més importants del país.
Durant anys, enguany és el 41è, coincidint amb l'inici de la primavera, la Societat Coral Erato en col·laboració amb l'Ajuntament de Figueres commemora la Festa de la Poesia. La trobada reuneix poetes i rapsodes per recitar els seus poemes. També alumnes de centres educatius llegeixen les seves creacions. Aquest 2026, nois i noies l'IES Ramon Muntaner.
La mantenidora d'aquesta Festa es Anna Maria Velaz Sicart, filòloga, professora i escriptora figuerenca. Coordinadors, Pere Delclòs i Alberto Márquez. Rapsoda, Sílvia Casamort.
En cada edició es ret homenatge a persones destacades de la cultura catalana i local. Enguany a Montserrat Mauné Roca per la dedicació a la commemoració del 150è aniversari de la mort de Pep Ventura.
.jpeg)
.jpeg)
Anna Mª Velaz - Sílvia Casamort
Escrit del Sr Rodolfo Márquez, president de la Societat Coral Erato
Festa de la Poesia 2026
En primer lloc vull aprofitar aquest moment, en el que celebrem la Festa de les Lletres, per agrair totes les mostres de suport i agraïment de tantes persones que ens van mostrar tant d’afecte, amb motiu de l’incendi que vam patir i que gràcies a Déu no va afectar ni a persones ni a gran part del tresor que custòdia l’entitat des de fa anys, com peces, partitures, instruments musicals, obres d’art etc.
Ara és moment de ser positius i constructius, i treballar per tirar endavant amb l’entitat, una de les deu més antigues vives encara avui en dia a Catalunya; per això apel·lo a un compromís ferm, tant administratiu com social, per continuar amb aquest valuós llegat històric i cultural.
Som un mirall per les Associacions catalanes que custodien en les seves entitats, patrimonis, llegats, escriptures i llibres que ens recorden qui vam ser, i a on volem arribar, destacant i posant l’accent en les nostres tradicions catalanes, motiu pel qual em sento orgullós de seguir com a President de la Societat Coral Erato.
Trenta-sis anys són molts, però han valgut la pena i si amb la meva aportació s’ha aconseguit un gra de sorra més per engrandir la nostra terra i el meu estimat Alt Empordà, com és, em dono per satisfet, tant de bo tingués vint anys de vida més, però ara al final del meu període, miro enrere i no trobo l’inici, cosa que vol dir que tant la junta com jo, hem treballat moltíssim i quan començo a veure el punt d’arribada, és moment de començar a fer maletes, i ficar a dins tots els records, moments i accions que s’han fet i començar a donar les gràcies a tots per tot i, de mica en mica, sense fer soroll, marxar amb l’orgull d’haver fet la feina bé i amb el desig que el proper president de l’entitat continuï amb aquest gran tresor cultural, patrimonial i social que tenim a Catalunya: La Societat Coral Erato.
Aprofito per agrair a tots els poetes/poetesses la seva implicació i participació amb la Festa de la Poesia, doncs complim ja els quaranta anys consecutius amb aquest compromís, un motiu d’agraïment, com agraïment en especial a una dona compromesa i amants de les nostres tradicions catalanes, tant ella com el seu pare, vinculats a la Societat Coral Erato, i homenatjada aquest any, la Sra. Montserrat Mauné, presidenta del Foment i organitzadora de l’any Pep Ventura 2025.
Moltes gràcies a tothom, que les lletres no s’acabin, i visca la Festa de la Poesia 2026, desitjant una gran i forta abraçada a la del 2027.
Escrit d'Anna Maria Velaz, mantenidora de la Festa de la Poesia
Montserrat Mauné Roca: amb la sardana al cor
Quan vaig saber que, en la Festa de la Poesia d’enguany, la Societat Coral Erato es proposava d’homenatjar Montserrat Mauné vaig sentir una gran alegria. És de justícia reconèixer les nostres conciutadanes, que amb el seu abnegat quefer diari contribueixen a millorar la vida de la ciutat, fer-la més agradable, més culta i, per tant, més lliure. Aquests mèrits adornen el currículum i el tarannà vital de la nostra amiga, un referent en el món sardanístic, que ha esmerçat temps i esforç per activar a la ciutat la presència de la nostra dansa, la sardana, amb audicions, ballades i concerts, però també, amb un exercici impagable de pedagogia, aportant coneixements sobre l’obra de músics i de dones compositores no prou conegudes dins el món sardanístic.
Amb Montserrat Mauné ens coneixem des que érem nenes. Jo vivia en el mateix carrer que els seus avis materns: la Montserrat i l’Andreu, diligents i laboriosos hortolans i excel·lents persones. La seva horta, curulla de fruits i d’hortalisses, era un oasi de verdor i de dolçor, un paradís natural en plena ciutat, cultivat a consciència, i la delícia del veïnat, que en degustàvem els fruits de la terra quilòmetre zero; i dels nens i nenes del carrer quan ens obsequiaven amb un albercoc o una pruna dolça i sucosa del seu hort. Encara hi puc veure la imatge d’aquella nena d’ulls clars, que ressaltaven en l’oval de la gràcil carona aureolada per la cabellera bruna. I aleshores se’m fa present el nom de la sardana titulada: Com tu la volies, que el seu pare, Florenci Mauné, va compondre i dedicà a la seva muller, quan va néixer la Montserrat. Certament, la Isabel desitjava tenir una nena, de mirada clara, i així va ser. Sempre que la Montserrat venia al carrer de l’Oliva a veure els avis, jo rememorava aquella anècdota que la seva àvia ens havia explicat i que em fascinava.
Més tard, en la nostra primera joventut vam coincidir al voltant de l’ensenyament de la llengua francesa, ja que totes dues n’impartíem classes particulars a joves estudiants. Quan ella va haver de deixar la docència per ocupar-se del negoci familiar, em va confiar els seus alumnes, un noble gest que recordo amb agraïment i estima. Avui, que ja som àvies, la nostra amistat perdura, perquè es fonamenta en fermes arrels.
Filla i neta de músics, Florenci i Carles Mauné, la Montserrat és una diligent activista cultural que recupera, des de fa anys, el llegat musical del pare i de l’avi: les partitures de sardanes així com la prolífica activitat musical de Florenci que, amb el conjunt “Mauné i els seus dinàmics”, va aconseguir adelitar més d’una generació amb la millor música del moment i la de sempre. Al Blog Amics de Florenci Mauné –creat amb cura i amor per la Montserrat– trobareu l’essència del nostre estimat músic.
Des del 2015 Montserrat Mauné exerceix la presidència del Foment de la Sardana Pep Ventura, on desenvolupa una tasca essencial i ha fet créixer i avivat l’activitat sardanística a Figueres i la comarca. Durant el seu mandat, a més dels aplecs anuals, les audicions i altres nombroses iniciatives, Figueres ha estat Capital de la Sardana i ha celebrat el bicentenari del naixement de Pep Ventura. La gestió de Montserrat Mauné ha estat determinant i vocacional, perquè no ha escatimat esforços per mantenir i enlairar el fervor sardanístic a casa nostra. Paral·lelament, ha dut a terme una ingent tasca d’investigadora furgant en els arxius de la ciutat per trobar documentació sobre la vida de Pep Ventura, el “renovador” de la dansa nacional, que va ser membre fundador de la Societat Coral Erato i formà part de la seva orquestra.
Felicitem Montserrat Mauné Roca, una dona conscienciosa i infatigable, que treballa per la cultura i per divulgar les arrels musicals del nostre poble i que duu la música i la sardana al cor.
Com que avui celebrem la Festa de la Poesia, acabarem amb un poema de Montserrat Vayreda que glossa la sardana.
GLOSSA
Música de cobla, mare de sardanes
en pluja de notes de so dringadís,
si els records desperta, ens fa venir ganes
de ballar-les sempre al cor del país.
Els instruments juguen amb la melodia,
les mans s’entrelliguen, les anelles són
roses que s’esberlen en el goig del dia,
perfectes i closes com un petit món.
Petit món que gira a dreta i esquerra,
del foc que l’abranda en viu i en presum,
i en escampar els aires de la nostra terra
fa que els colors vibrin i exulti la llum.
Escolta-la, dansa-la, contempla com liba
el pol·len del somni que la va engendrar.
Alegra’t que encara es mantingui viva
dins de l’Empordà
Escrit de Jaume Nonell Juncosa, estudiós i divulgador de la Sardana
Montserrat Mauné Roca (Figueres, 23 de maig de 1953) és una figura clau en la preservació, divulgació i dinamització de la cultura sardanista i del patrimoni musical empordanès, amb una trajectòria vital profundament arrelada a la música i al teixit associatiu de la seva ciutat.
Neta i filla de músics i compositors —el seu avi Carles Mauné Alay i el seu pare Florenci Mauné i Marimont—, tots dos també espardenyers. Va créixer immersa en un entorn on convivien naturalment les partitures, els instruments i l’ofici artesanal. La família vivia a la rebotiga de l’espardenyeria, posteriorment convertida en sabateria, primer sota el nom de Calçats Mauné i més endavant Mauné Sabaters. Aquell espai era alhora llar, taller i sala d’assaig, amb el so constant dels instruments acompanyant la vida quotidiana.
Va cursar els estudis a les Escolàpies de Figueres fins a finalitzar el batxillerat amb setze anys. Posteriorment es va matricular a Magisteri a la Universitat de Girona, però no va poder iniciar els estudis a causa de la greu trombosi cerebral que va patir el seu pare l’agost de 1970. A partir d’aquell moment, Montserrat Mauné es va incorporar plenament al negoci familiar i va assumir, a més, una tasca essencial de recuperació personal del seu pare, ajudant-lo pacientment a reaprendre a parlar, llegir i escriure després de l’embòlia.
L’any 1984, juntament amb el seu marit, Joan Prats, va obrir la sabateria infantil El Cent Peus, situada davant mateix de la botiga familiar. Ambdós establiments van romandre oberts fins al 2014, any en què es van jubilar.
És esposa, mare de dos fills, en David i la Mont i àvia de dues nétes l’Estela i l’Aina, i vetlla sempre per a tota la família.
Custòdia i difusió del llegat Mauné
Al llarg dels anys, Montserrat Mauné duu a terme una tasca rigorosa i constant de recuperació del patrimoni musical del seu avi i del seu pare. Recull i conserva totes les partitures de les sardanes compostes per Carles i Florenci Mauné, així com els arranjaments per a cobla, orquestra i del conjunt Mauné i els seus Dinàmics, a més dels instruments originals d’ambdós músics. Aquest treball ha donat lloc a un ampli arxiu musical de gran valor històric.
Amb motiu del tancament de la botiga, es va organitzar una exposició als aparadors amb tot el material recopilat, tant d’espardenyeria com de música, fent visible a la ciutat aquest llegat familiar.
Amb la voluntat de preservar i divulgar de manera estable aquesta memòria, impulsa i manté el blog Amics de Florenci Mauné, un espai digital en contínua actualització on es documenta l’obra de Carles i Florenci Mauné i on es poden escoltar les seves sardanes i composicions.
L’any 2013, conjuntament amb el compositor Jaume Cristau, alumne del seu pare, va editar el CD De tu a tu, amb sardanes de Florenci Mauné i del mateix Jaume Cristau. El 2016 va organitzar un concert homenatge al conjunt Mauné i els seus Dinàmics, amb la participació de tres músics que n’havien format part; els beneficis es van destinar íntegrament a La Marató de TV3.
El 2024 va editar un CD amb totes les sardanes del seu avi Carles Mauné, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement, interpretades per la Cobla Mediterrània. Paral·lelament, ha col·laborat en llibrets de l’Aplec de la Bisbal i en una revista editada a Vilamacolum, amb diversos escrits dedicats a Carles i Florenci Mauné.
Presidència del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres
El març de 2015 assumeix la presidència del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, iniciant una etapa d’intensa activitat, creixement i projecció pública de l’entitat. Aquell mateix any, l’Ajuntament de Figueres va nomenar el Foment pregoner de les Fires i Festes de la Santa Creu.
El 2016 es va presentar la candidatura de Figueres com a Capital de la Sardana, distinció que va ser concedida. El 2017 es va dur a terme el relleu de la capitalitat, coincidint amb la celebració del bicentenari del naixement de Pep Ventura. En aquest context es va inaugurar el Monument a la Sardana, obra de l’escultora Núria Surribas, situat a la plaça de la Música, i, a instàncies del Foment, es va encarregar un gegantó dedicat a Pep Ventura.
Aquell mateix any es va recuperar l’Aplec de la Sardana amb el format propi dels aplecs de les comarques gironines, així com l’Aplec de la Salut de Terrades. També el 2017, durant el rodatge a Figueres de la pel·lícula Miss Dalí, el director Ventura Pons li va encarregar la selecció dels balladors i del vestuari per a les escenes de sardanes. En el marc del bicentenari, Montserrat Mauné va investigar als arxius de Figueres per localitzar documentació sobre la vida de Pep Ventura, contribuint així al llibre Pep Ventura. Del mite a la realitat, de Jaume Nonell.
El 2018 es va tancar la Capitalitat de la Sardana amb un balanç de 204 actes realitzats en 133 dies. Aquell mateix any, membres de la junta del Foment, juntament amb el regidor de Cultura Quim Felip, van viatjar a Brussel·les per lliurar les memòries de la Capitalitat i del Bicentenari al conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig.
Des del 2019, el Foment participa de manera continuada, conjuntament amb l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i l’entitat Alzheimer, en el projecte Ballem sardanes?. Aquell any també va col·laborar en la celebració del 70è aniversari del polític i activista figuerenc Puig Pujades, i va acompanyar el director Ventura Pons en l’acte de recollida del Premi de Mitjans Audiovisuals atorgat per la Confederació Sardanista de Catalunya a la pel•lícula Miss Dalí.
El 2020 es va crear un grup de WhatsApp del Foment per informar de les activitats sardanistes de Figueres i de la província, que a finals de 2024 comptava amb 291 membres. Amb alumnes de batxillerat artístic de l’Institut Alexandre Deulofeu es va impulsar un concurs anual per al cartell de l’Aplec de la Sardana, així com el disseny del nou logotip del Foment. Aquell mateix any va escriure el llibret Juli Garreta. Sardana La Rondalla, estrenada a Figueres el 1902, fruit d’un estudi basat en materials conservats a l’arxiu del Foment. Durant la pandèmia, a iniciativa del Foment, es van mantenir tots els contractes amb les cobles, transformant les ballades en concerts i ajornant-los quan calia, garantint així la feina i els ingressos dels músics.
El 2021 l’Ajuntament de Figueres la va nomenar Filla Predilecta. El 2022 s’inicia la creació d’una base de dades de l’arxiu del Foment, que a finals de 2024 ja compta amb 7.970 sardanes indexades i continua ampliant-se. Les partitures en paper es van cedir a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, que les va digitalitzar i posar a disposició pública. Aquell mateix any, el programa Un país mágico de TV1 va gravar a Figueres un episodi en què el Foment es va encarregar de tota la part sardanista.
El 2023, la Confederació Sardanista de Catalunya li va atorgar el Premi a la Dedicació. Va col·laborar també en la presentació del llibre Pep Ventura. Del mite a la realitat, va impulsar un concert commemoratiu del centenari del compositor Agapit Torrent enregistrat per TV3, va participar en l’acte d’inauguració de la Casa Natal de Salvador Dalí amb una audició de sardanes i va intervenir en el Fòrum Repensem l’Empordà, dedicat a la cultura popular.
Durant el 2024 es va realitzar un estudi sobre la colla sardanista Renaixement (1960) de Figueres, aconseguint reunir dansaires encara vius. Es van organitzar tallers de sardanes en un institut i dues escoles, culminant amb una ballada multitudinària a la Rambla de Figueres amb la participació de 400 joves. També es va col·laborar amb l’Ajuntament en els actes del 50è aniversari del Museu Dalí amb una audició de sardanes.
Cal destacar el volum i la qualitat de les donacions rebudes pel Foment al llarg d’aquests anys: programes, partitures, cassets, butlletins antics, càntirs de la col•lecció històrica de l’entitat, així com una aportació molt significativa de llibres i una col·lecció de 157 fotografies de cobles i orquestres antigues (1911–1972) provinents de Javier Gironella. Tot aquest material ha estat cedit a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà per a la seva digitalització i consulta pública.
A finals de 2025, el Foment de la Sardana Pep Ventura havia gairebé doblat el nombre de socis respecte a 2015, arribant als 446 membres. El nombre de cobles contractades havia passat de 12 a 30, i les sardanes interpretades anualment de 72 a 259. Aquesta evolució sintetitza l’abast del treball sostingut de Montserrat Mauné, orientat a enfortir el fet sardanista i a projectar la cultura musical dels compositors empordanesos, amb una incidència profunda i duradora en la vida cultural de Figueres.
Escrit de Montserrat Mauné Roca, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura
Montserrat Mauné i la relació amb La Societat Coral Erato
De ben petita, a casa em van envoltar els instruments, les partitures i els assajos, a part de les espardenyes. Vivíem tots junts al carrer Lasauca, 18 —pares, avis i jo— a la rebotiga que donava al carrer Tortellà.
Recordo constantment el so de la tenora, el tible, el clarinet i el saxo de l’avi; i també el fiscorn, el trombó i el piano del meu pare, a més del piano dels alumnes que venien a fer classe amb ell. Un d’aquests alumnes, que venia amb bicicleta des d’Avinyonet, va arribar a tenir un renom internacional: en Gonçal Comellas.
Els diumenges em quedava orfe de pare i avi perquè estaven tocant, però a l’hivern, amb la meva àvia, anàvem a l’Erato del carrer Pep Ventura a escoltar-los tocar amb l’orquestra Panamà. Recordo que l’orquestra tocava a dalt, darrere la barana, i que les parets pintades de verd regalimaven aigua pel baf de tanta gent.
Recordo també —i perquè en conservo el retrat— el dia de Reis, a l’Erato del carrer Pep Ventura, quan passàvem davant d’ells i ens donaven una ensaïmada de ca la Marcela, una barreta de xocolata i un conte.
A l’estiu tocaven al pati de la plaça triangular; allà era més divertit, perquè la mainada hi podíem jugar i, de passada, quan passàvem pel carrer Sant Pau, l’avi em comprava un gelat a can Torner, el fotògraf.
El meu pare ja tocava a la cobla-orquestra Costa Brava. Jo tot just havia fet tres anys i recordo que anàvem a escoltar els concerts al pati de l’Erato d’estiu, que, en ser tan petita, m’imposaven molt: aquell silenci, els músics tots vestits de blanc, les curculles que portaven com a faristol i el meu pare al davant dirigint. Ni la mainada corríem; tothom estava quiet escoltant la Costa Brava.
Més endavant, cap als anys setanta, amb la nova sala de festes i l’actuació de grans conjunts musicals, el meu pare hi actuava amb el conjunt Mauné i els seus Dinàmics, amb un gran èxit.
I va ser en aquesta sala on vaig conèixer qui més endavant esdevindria el meu marit, en Joan Prats.
Mirant enrere, entenc que tot va començar aquí, entre sons, carrers i persones que encara avui m’acompanyen.
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)
Amb el Sr Rodolfo Márquez i la Sra Carme Martínez,
primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Figueres
.jpeg)
Amb membres del Consistori de l'Ajuntament de Figueres
Amb el Sr Márquez i el Sr Jordi Gallegos,
president de l'Agrupació d'Aplecs de les comarques gironines
.jpeg)
Amb el Sr Márquez, el meu marit Joan Prats i la meva filla Mont Prats
Fotos: Alberto Márquez - Josep Maria Dacosta - Jordi Gallegos - Mont Prats - Víctor Arnó