FLORENCI MAUNÉ
I MARIMONT
Neix
a Figueres el 18 de juliol de 1925, fill de Carles Mauné i Alay (músic i compositor) i
de Teresa Marimont. Casat amb Isabel Roca i té una filla, Montserrat.
Als
8 anys inicià les seves primeres passes musicals a l’escola del Casino Menestral de Figueres .
Un
cop per setmana i amb la seva bicicleta anava a Castelló d’Empúries, a rebre
les primeres lliçons d’harmonia,
contrapunt i fuga, elements indispensables per a tot bon compositor.
La
seva primera sardana l’escriu l’any 1944, tenia 19 anys i li posa per títol Nostra Dansa, nom de la Colla Sardanista
de la qual ell formava part com a ballador.
Quan
tenia 16 anys formà l’ Orquestra Moyambos juntament amb uns quants estudiants, amics d’institut i també músics.
Ben
aviat, als 18 anys, el seu pare l’incorporà a la Cobla-orquestra Antiga Pep, on hi restà nou anys. De l'any 1944 a 1952, en va ser el director.
Tenia
24 anys, quan Pere Teixidor i Elias el va fer director d’orquestra de la seva
Agrupació Lírica Tàlia, en la qual va dirigir les sarsueles Los claveles, La
Dolorosa, La del Manojo de Rosas, etc., anant a diverses ciutats i això li va
donar una certa importància entre les orquestres de l’Empordà.
D’aquí
que entrés a l’any 1952 com a director a la Cobla-orquestra Caravana , de Torroella de Montgrí, on acabà de manifestar les seves dots de gran pianista i
notable instrumentista de trombó, fiscorn i acordió.
Fou
al mateix temps un arranjador sensible i un compositor de sardanes pulcre i
inspirat. Però per damunt de tot s’afirmà com un director d’orquestra de tremp,
autoritari i enèrgic, assolint matisos gairebé increïbles.
A l’any 1956, va ser cofundador de la Cobla-orquestra Costa Brava , de Palafrugell. Sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats.
En el curs de la seva etapa de director artístic de
la Costa Brava, fou promotor d’unes gravacions per a la casa Columbia.
Fou un innovador, músic excel·lent, millor persona i
un treballador infatigable, essent el màxim artífex de la sòlida
personalitat musical que de bon antuvi tingué aquella Cobla-orquestra, arribant a una
alçària tan manifesta que li permeté actuar al Palau de la Música Catalana de
Barcelona, on hi tingué un èxit esclatant.
Una faceta que no va abandonar en cap moment de la seva
vida, va ser la de compositor de sardanes.
L’any 1965 va
crear el conjunt de música moderna, Mauné i els seus Dinàmics, compost
per 5 excel·lents músics. Ben aviat es feren remarcar entre les orquestrines
“pop” més importants de Catalunya.
És remarcable la gran vista comercial que
tingué en Mauné. Fou el pioner en portar dos teclats i d’incorporar la tenora a
la música ballable, creant arranjaments de cobla-fusió.
Cal destacar els dos discos de Tenora 66, amb peces com
L’Emigrant o Per tu ploro, enregistrats per Edigsa. I dos discos de ballables
amb peces com Hola Juventud, Cadaqués ..., enregistrats per Sandiego.
Malauradament als 45 anys, una embòlia cerebral en
plena actuació, el va deixar impossibilitat quan estava en la plenitud del seu
art. Va perdre el llegir, l’escriure i el més important per ell, la música.
Malgrat això, però, tornà a estudiar harmonia (per
correspondència i amb molta força de voluntat) i va compondre quatre sardanes
bastant senzilles, les darreres: El retorn, Amb el cor valent, David, i Maria
del Mont, dedicades aquestes dos últimes als seus néts.
Florenci
Mauné va morir a Figueres el 13 de juliol de 1995 a l’edat de 69 anys.
Trobaràs més informació en aquesta entrada de la Vikipèdia:
Trobaràs més informació en aquesta entrada de la Vikipèdia: